Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
No sóm Barcelona i no tenim el Barça. Sóm Sant Cugat i ara, després de molts anys, tenim el Júnior. Sens dubte, igual que el de la ciutat comdal, més que un club. Un club que ha crescut, un club que, dins el marc representatiu del futbol santcugatenc, és qui juga a primera catalana. El Sant Cugat té feina; feina de segona.
Com en les grans empreses i multinacionals, un grup de lideratge eficient i, evidentment, amb pasta gansa poden convertir grans projectes en bones realitats. Després de 10 anys, el níxol del Júnior FC ha canviat; les guerrilles de divisions profundes han deixat de monopolitzar el futbol en el club blau-i-negre i ara, fins i tot, el Figueres s’hi deixa caure. Gens malament. I amb més efusió: felicitats.
Són tantes les felicitats que fins i tot una experta en el món del futbol, Mercè Conesa, va haver de galardonar el conjunt amb la bandera del poble. Al Municipal Jaume Tubau i en un discurs per a la cort Santcugatenca el dia de la seva presentació, l’alcaldessa no honorava amb banderes; les rebia. Mmm…
Com he dit, lideratge i pasta gansa converteixen el millor en bo. Però al Júnior, tot i haver crescut amb èxit, no hi ha lideratge i la pasta més que gansa és gallina blanca. Un club que ha apostat per una escola forta, per uns cos tècnic decisiu en cada una de les categories, per un projecte que, si es queda sense recursos no podrá recorrer a aquells qui l’han viscut en un temps passat; més que res i sense rencor, perquè ja no hi són: estan fora. El món dels millors no té lloc per als pitjors.
El Sant Cugat, en canvi, manté la disciplina i tot i no tenir en el seu cos tècnic gent amb tant aval, dóna oportunitats als joves de la casa. Evidentment, i com sempre, un club amb nom de poble i per al poble.
Dos realitats futbolístiques ben diferens; llàstima que no tinguin massa seguidors...Seria interessant veure per quin dels dos s'inclinava el poble.
Com en les grans empreses i multinacionals, un grup de lideratge eficient i, evidentment, amb pasta gansa poden convertir grans projectes en bones realitats. Després de 10 anys, el níxol del Júnior FC ha canviat; les guerrilles de divisions profundes han deixat de monopolitzar el futbol en el club blau-i-negre i ara, fins i tot, el Figueres s’hi deixa caure. Gens malament. I amb més efusió: felicitats.
Són tantes les felicitats que fins i tot una experta en el món del futbol, Mercè Conesa, va haver de galardonar el conjunt amb la bandera del poble. Al Municipal Jaume Tubau i en un discurs per a la cort Santcugatenca el dia de la seva presentació, l’alcaldessa no honorava amb banderes; les rebia. Mmm…
Com he dit, lideratge i pasta gansa converteixen el millor en bo. Però al Júnior, tot i haver crescut amb èxit, no hi ha lideratge i la pasta més que gansa és gallina blanca. Un club que ha apostat per una escola forta, per uns cos tècnic decisiu en cada una de les categories, per un projecte que, si es queda sense recursos no podrá recorrer a aquells qui l’han viscut en un temps passat; més que res i sense rencor, perquè ja no hi són: estan fora. El món dels millors no té lloc per als pitjors.
El Sant Cugat, en canvi, manté la disciplina i tot i no tenir en el seu cos tècnic gent amb tant aval, dóna oportunitats als joves de la casa. Evidentment, i com sempre, un club amb nom de poble i per al poble.
Dos realitats futbolístiques ben diferens; llàstima que no tinguin massa seguidors...Seria interessant veure per quin dels dos s'inclinava el poble.