La joventut

Me n'estic de dir-los com ens divertíem nosaltres a la seva edat, perquè no m'entendrien, molts d'ells viuen la vida amb una pressa terrible, com si s'hagués d'acabar el món; i és que les hormones que els guien en l'adolescència els donen una vitalitat que tan sols es té en aquest període de la vida i, entre angoixes i alegries, els guia a viure-la.

Ells no ho saben, però si ens els miren de prop, a aquesta joventut acabada d'estrenar, encara que el seu temps i el meu estiguin molt allunyats, els veurem riure per les mateixes causes que vàrem fer-ho nosaltres. Només cal que visualitzem les imatges de la Festa Major i totes les gatzares que s'organitzen a les places i carrers de Sant Cugat i els trobarem en grups celebrant-ne qualsevol d'elles.

És el temps que el silenci fa nosa i la soledat també. En totes les activitats de la seva vida els conjunts d'amics i el xivarri és el que conta. És ara quan s'escolta música estrident a tota hora. Quan surten de casa mati, tarda i vespre, per anar afer, què? Donar un vol, seure i enraonar amb els amics, i freqüentar les discoteques, que és l'única diferència que hi ha entre la seva generació i la meva.

L'adolescència sempre ha estat un temps feliç i trist a la vegada perquè es viu entre dues aigües, amb la inseguretat del que es pot i el que no els permet fer. Però beneït sigui el despertar al món que ens fa capaços de viure la vida com una aventura; res del que passa al nostre voltant durarà per sempre, cal aprofitar-ho.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.