On som les joves? El tancament del 'Cata' i d'altres 'minúcies'

'Si la resposta institucional que se li dona a campanyes com aquesta és merament econòmica, m'atreveixo a dir que anem molt malament'

No fa gaire llegia les declaracions d'un regidor de l'actual equip de govern de l'Ajuntament. Es queixava enèrgicament del suposat cost que tenia, o té, haver de "netejar" tot el que genera la campanya que han iniciat un grup de joves de la ciutat arran de la situació a la qual s'ha vist abocada gran part del jovent de casa nostra a causa de la pandèmia.

Si la resposta institucional que se li dona a campanyes com aquesta és merament econòmica, en el sentit que ens costa com a santcugatencs i santcugatenques haver de netejar allò que teòricament embruten, m'atreveixo a dir que anem molt malament. Si un representant institucional tan sols sap respondre així a les demandes del jovent de la ciutat, sense intentar aprofundir en allò que les porta a realitzar aquest tipus de reivindicacions, què voleu que us digui. M'espero molt més d'algú que té responsabilitats polítiques i que, teòricament, té una certa sensibilitat en l'àmbit social.

Ahir em vaig trobar per Sant Cugat una amiga que feia temps que no veia. M'explicava, indignada i trista a la vegada, que el seu pare ha hagut de marxar a viure al Vendrell perquè se li està a punt d'acabar el contracte del pis de Promusa on viu i no es pot permetre pagar el què val un habitatge a Sant Cugat. I, seguint amb la seva indignació i tristor, comentàvem el tancament del bar Catalunya, a conseqüència de l'especulació immobiliària. Més de vuitanta anys d'història de la ciutat tirats, d'un dia per l'altre, a la paperera. I no dic que sigui culpa de l'Ajuntament, ni que sigui una situació que vingui de sobte, és evident. Però sí que és un símptoma molt clar de la deriva que, d'uns anys cap aquí, està prenent la nostra ciutat.

El jovent, el pare de l'amiga o el bar Catalunya són tres exemples, crus, palpables i, per desgràcia, no únics, de què fa anys que passa a Sant Cugat. Costa pair que ens trobem amb una ciutat cada cop més impersonal, més difusa. Costa pair que vivim a Sant Cugat i que, de la mateixa manera, podríem estar vivint a qualsevol altra ciutat de Catalunya sense que es notés massa o gens la diferencia.

 
 
Comentaris

Destaquem