Avui 9 de març, ens llevem amb la ressaca d'un dia de lluita; orgulloses de la jornada viscuda el 8 de Març, Dia de la Dona Treballadora, on de nou, Sant Cugat ha vist els seus carrers plens. Plens de dones cansades de viure oprimides i explotades, cansades de patir violència dia a dia, plens d'estudiants i treballadores que s'han sumat a la convocatòria de vaga, per elles i per totes aquestes que, patint una flagrant vulneració dels seus drets laborals, no s'hi han pogut adherir. Però sobretot plens d'organització i lluita.
La mateixa organització i lluita que ens és necessària la resta de l'any. Perquè si, ahir érem moltes, però cal que demà en siguem més. Cal que en siguem moltes més, perquè el comptador de feminicidis ni és a 0 ni deixa de créixer, perquè encara en són moltes les que no arriben a final de mes, les que fan fora de casa, les que han de seguir vivint amb el seu agressor perquè no tenen recursos suficients per fugir de tanta violència, perquè cada vegada en són més les joves que pateixen Trastorns de la Conducta Alimentària i podríem seguir la llista perquè tenim més de 8 mil motius per lluitar dia a dia.
Si és cert que n'hem de ser moltes, és encara més cert que l'important és estar organitzades. Els darrers anys i la història que ens precedeix ens han ensenyat que només organitzades podem acabar amb un sistema capitalista i patriarcal que ens evoca a vides de misèria, violència i explotació. Així que si, orgulloses de la jornada d'ahir, seguim, avui i la resta de l'any, a peu de carrer, juntes, organitzades i cada dia un pas més a prop de la victòria.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.