Justícia, on ets?

Tres anys, sis mesos, dotze dies.

Temps més que suficient per tancar un divorci. Proves documentals, peritatges fets a consciència per professionals experts, testimonis. S'han posat de moda les falses insolvències que avui dia s'estan utilitzant com a estratègia de "llibre" per tal d'alliberar-se d'unes obligacions familiars emparades per llei.

La més important sense cap mena de dubte és la manutenció dels nens en parts proporcionals pare-mare segons sentència signada pel jutge corresponent. Com és possible que cap magistrat sigui capaç de donar un cop de martell i posar fi a tanta presa de pèl?

Per què no es fa res quan un pare desobeeix mes rere mes, any rere any sense cap tipus de remordiment? Per què serveixen les sentències? Com és possible que es permeti una insolvència en mig d'un procediment de divorci justament després d'una primera sentència favorable als nens i a la mare? Ahir eres solvent i avui ja no ho ets? Què fer quan aportes proves que demostren que tot és una farsa i sembla que ningú les hagi llegit?

Necessito moltes respostes!

Per mi, pels meus fills, per altres famílies.