L’hora de les valentes i els valents

Per primera vegada en la història democràtica recent, els càrrecs públics no tenen cap altra expectativa que gestionar la pobresa, la migradesa de recursos, davant de l’opulència de fa quatre dies i que semblava no tenir aturador. Una opulència, tot sigui dit, que tenia bona part del seu origen en els cànons i impostos provinents de la construcció, que es van convertir en l’únic recurs a l’abast, davant de l’absència d’un finançament suficient de les hisendes locals per part de les administracions de major rang.

D’altra banda, i també per primera vegada en democràcia, mai abans l’activitat i els càrrecs polítics havien patit un descrèdit tan gran entre la ciutadania; especialment allò que anomenem l’alta política i que, de passada, esquitxa tothom qui estigui involucrat en els afers de la cosa pública. Podríem omplir pàgines sobre les causes d’aquest distanciament i segur que trobaríem sòlids arguments, però el cert és que a Catalunya tenim al voltant de 950 municipis, amb els seus corresponents alcaldes, equips de govern, grups de l’oposició, que estan permanentment sota sospita per l’actuació de quatre delinqüents, diguem-ho clar!, que no han acabat d’entendre el que significa estar al servei dels altres. Però rara vegada la bona gestió dels cabals públics, la transparència i la responsabilitat són notícia, a tot estirar, d’un breu a la premsa; per contra, quan esdevé un cas de corrupció és portada a tots els mitjans.

Si bé és cert que les notícies morboses i negatives tenen més tirada que no pas les positives, també és cert que no hi ha hagut un ampli exercici de pedagogia general per explicar quina és la tasca que fan els nostres electes, sobretot els locals, i entre tots, hem deixat que el discurs de la desqualificació generalitzada ens esquitxi. Com sempre, hi ha excepcions a la norma, de gent que no només fa les coses bé, sinó que també les explica bé. Sense anar més lluny, aquest seria el cas de Sant Cugat, que està públicament reconegut i guardonat com un Ajuntament transparent en la gestió i les relacions amb les persones i ha sabut posicionar-se com a tal, tan en l’anterior mandant com en el present.

Fa uns dies, a l’últim minut del partit entre el Barça i el Sevilla, Messi va fallar un penal. És que ha deixat de ser el millor jugador del món? A ningú no se li ha acudit fer tal afirmació pel sol fet d’aquesta errada, davant de la brillant trajectòria esportiva de fa anys. Doncs en política, igual. Un cas de corrupció no pot fer ombra a la tasca d’honestedat i de servei dels milers de càrrecs públics que fan mans i mànigues per gestionar uns pressupostos vinguts a menys. I ho fan voluntàriament, perquè estimen el seu poble i volen fer-lo créixer, basant-se en el tracte directe amb els ciutadans i a fer pedagogia del nou estat de les coses.

És per això que, com deia en el títol, ha arribat l’hora de les valentes i els valents.