L'Ajuntament que no estimava els animals

O que ho intentava i no se’n sortia. Deixeu que m’expliqui. Quan comences a col·laborar amb una entitat animalista creus que dedicaràs les teves hores a sensibilització, projectes relacionats amb el benestar animal, rescats, denunciar situacions de maltractament... Moltes són les necessitats per atendre i poc el temps disponible. El què no imagines és que una gran part de les teves energies i clar, també d’aquest valuós i escàs temps, el passaràs perseguint l’administració pública (i amb passaràs vull dir malgastaràs). No ens enganyem, hi ha certa burocràcia inherent a qualsevol ens públic però hi ha coses que passen de taca d’oli. Quan els temes es dilaten (els dilaten) mesos i mesos, alguna cosa patina. Manca de recursos? Incapacitat? Poca voluntat? Interessos? Sigui com sigui, quan aquesta inoperància causa el patiment i la mort d’animals s’ha de dir PROU.

I amb el temps una es fa experta en registrar instàncies, fer escrits, enviar e-mails, trucar i perseguir a uns i als altres, a parlar amb advocats... Trist, oi? És una llàstima que aquest Ajuntament dificulti tant la nostra feina (altruista i voluntària). Una feina que, no ho oblidem, serveix per pal·liar mancances d’aquesta mateixa administració, així que, quin sentit té tot plegat? Els fem la feina i aquest és el tracte que rebem? Sempre hem treballat fent equip amb tothom, junts, sumant forces. Però després de dos anys d’intentar la via del “bonrotllisme” i trobar parets i carrerons sense sortida, potser cal replantejar-se la manera de fer. Treballem pel benestar dels animals. Ens sobra motivació. Ens falta temps. Exigim un Ajuntament responsable amb els seus animals.