L’alcaldessa Colau, hotels i turisme

Els mitjans de comunicació ens han informat de la moratòria de l’ajuntament de Barcelona per no permetre l’edificació de nous establiments hotelers en determinades zones de la ciutat. Aquest fet afavoreix que la construcció de nous hotels es produeixi en la zona pròxima a la capital catalana, entre altres poblacions, a Sant Cugat del Vallès.

Aquests dies estic llegint el llibre Un bon país, no és un país low cost, de l’economista Miquel Puig. En el capítol dedicat a valorar els efectes del turisme es pregunta: El turisme, mannà o maledicció? ,i planteja els resultats i l’evolució que s’ha produït en les comunitats espanyoles amb una major intensitat turística. Concretament centra la seva atenció en les Illes Balears, Les Canàries i Múrcia. Aquests territoris han desenvolupat, prioritàriament, un model de turisme low cost, massificat i de poca qualitat. Els resultats són:

• Aquest model de turisme genera molts llocs de treball d’una mà d’obra poc qualificada i mal remunerada que a partir de l’any 2000 és majoritàriament d’origen estranger.
• Ajuda molt poc a combatre l’atur. Aquesta notable creació de llocs de treball és simultània al manteniment d’elevades quotes d’atur. Els salaris són tan baixos que no estimulen la incorporació dels autòctons. Les Balears, tot i tenir una renda per càpita superior a la mitjana espanyola, retribueix amb uns salaris més baixos que la mitjana espanyola.
• Estimula l’abandonament escolar prematur. Els més joves troben l’ocasió de guanyar uns diners, a curt termini, i abandonen els estudis. L’edificació associada al turisme massiu n’és una altra sortida i motiu d’abandonament escolar prematur.
• L’evolució de la creació de riquesa (renda per càpita) en relació a la resta de comunitats autònomes, es redueix gradualment. El territori amb preponderància del turisme low cost perd posicions respecte de la resta de comunitats.

Cal tenir ben clar quin és el model de turisme que ens convé; el de bona qualitat que requereix bons professionals ben pagats, el que no atrau els nostres joves en edat escolar sense cap preparació professional i especialment aquell turisme que redueix l’atur que patim i no afavoreix fluxos d’immigració. Aquest és el turisme que fa pujar la renda per càpita.

A qui tingui dubtes pot trobar una informació molt més completa en el llibre d’en Miquel Puig.