L'alcaldia accidental, un orgull

A l'estiu alguna cosa ha canviat a Sant Cugat. De manera molt subtil i silenciosa, no perceptible en el dia a dia, però prou important. Quan una força política decideix assumir responsabilitat de govern, fa una passa endavant i accepta les conseqüències d'aquesta decisió.

S'aposta per introduir elements programàtics propis i accepta a la vegada la negociació constant amb els companys i companyes de viatge, el diàleg i el pacte, sabem del nostre paper. Assumim que les mirades no seran les mateixes, que també esdevenim objectiu de les demandes legítimes per millorar la ciutat però amb una component diferencial, la de fer front a respondre-les i no fer demagògia ni evasives.

Aquest agost també ha esdevingut una fita històrica pels socialistes de Sant Cugat, i encara que ho podem dir de manera anecdòtica, hem assumit l'alcaldia accidental, amb tot el que comporta. Un fet que no succeïa des de fa tres dècades, quan Oriol Nicolau va deixar de ser alcalde davant la victòria de Joan Aymerich l'any 87. Molt ha plogut.

Si està al govern després de tants anys d'oposició, et canvia la perspectiva, intenteu imaginar estar al capdavant de la ciutat encara que sigui de manera temporal. T'augmenten les "antenes" sobre els esdeveniments o fets que succeeixen, estàs més pendent de tot plegat i sobretot es desitja que tots els engranatges de la ciutat estiguin preparats per qualsevol imprevist, amb seguretat, atenció, i garantint els serveis, perquè les necessitats mai fan vacances.

En definitiva, treball en equip, amb la resta del govern i del partit, responsabilitat, constància, compromís i orgull de poder exercir per allò pel que t'ha elegit la ciutadania.