L’aplec de la Salut

Sembla com si un aplec hagi d’ésser una manifestació més aviat de tipus rural i arcaic. Doncs bé, aquí, a Valldoreix, que estem a mig camí entre la ruralia i l'urbs quan l’aspecte físic, en fem.

Diumenge passat, dia 12, el braç actiu del poble, entitats culturals, artístiques, esportives i musicals van moure el cul –amb perdó- i van pujar a la Salut a celebrar el seu aplec.

Deia el braç actiu perquè al poble hi ha dos de braços –com a Sant Cugat i a tot arreu, em penso- el menestral i el sibarita. Els primers s’arromanguen, matinen i participen en totes les manifestacions populars i els segons, es queden a casa enganxats al llit o al sofà i surten –si surten- a misses dites.

Parlàvem, de la Salut estant, que a Valldoreix Déu n’hi do si n’hi ha d’entitats! Algú, mogut per aquesta rivalitat tan ancestral, comentava que, proporcionalment, el nostre poble té més entitats que Sant Cugat. No vaig gosar de discutir-li la sortida. Primer, perquè a Sant Cugat també hi ha moltes i, segon, perquè no estava disposat a comptar-les i a fer la proporció d’habitants-entitats.

El que sí que constato és aquesta lluita perenne entre actius i passius dels pobles. Tinc la sensació que, mentre els sibarites són molts en quantitat, els menestrals en fan molta brega, però no en són tants. És opinió personal, que consti. I sort d’aquests pencaires que tenim al poble; perquè, si haguéssim de dependre dels altres, aniríem llestos!

El que sí que havíem parlat en la reunió preparatòria de l’aplec a la seu de la Casa de la Vila, va ser de la gens simpàtica data. Fer l’aplec un 12 d’octubre no fa gota de gràcia. Primer, perquè sovint cau en pont i la gent aprofita per fugir. I segon, perquè, a hores d’ara, és una data odiosa. Desconec si hi ha raons històriques de pes; però avui dia tenim una raó històrica per a canviar-la: la hispanitat cada cop fa més tuf a ranci.