Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Des de fa molts anys que va deixar de preocupar-me la meva alçada i el meu aspecte físic tan poc “agraciat”. Vaig assumir que no donava l’alçada i no li vaig donar més voltes. Vaig intentar, això sí, d’aprendre’n el màxim. La cultura ha estat un dels meus motors principals. I intentar ser un xic més amable. Perquè un lleig, si a sobre és antipàtic, ja ha begut oli.
Quan el teatre va anar omplint la meva vida, vaig anar descobrint la importància que té el teu embolcall. Fins que no estàs dins del tinglado no ets conscient del que arriba a ser de condicionant l’aspecte físic de l’actriu i l’actor a teatre. A cinema també, però d’una manera sensiblement diferent. El fet de poder jugar amb l’acostament de la càmera i crear uns primers planos fa que l’actor de cinema jugui més amb l’expressió de la cara i el de teatre hagi de fer servir més la veu i el cos.
Per això, quan estàs dalt l’escenari, la directora o el director insisteix tant en la dicció, la pronuncia, la vocalització, les pauses... I el moviment i el cos. La imatge que dones amb el teu cos és en la que més es fixen els directors i, sobre tot, les directores a l’hora de sospesar si t’atorguen determinat paper o no.
Hi ha un altre determinant que és l’edat. Tinc la sensació, però, que, tot i anar-la assumint a poca poc, hi ha ocasions que la “salves” millor. Per exemple, a Espiral tenim l’Encarna que ha fet de mare, de germana i de parella meva. I jo mateix al Baldiri em van treure 20 anys posant-me una perruca i tenyint-me la barba. En definitiva, qui pot fer de Quitxot, no podrà fer de Sancho Panza i a l’inrevés. O si tens aspecte de bon jan o de maníac sexual tens un bon grapat de números que et toqui fer un paper o altre.
Em direu que l’important és que un sigui bon actor. És obvi que sí; però, tot i així, no us podreu desempallegar del vostre aspecte físic a l’hora d’aconseguir un paper o un altre. Seria interessant sentir a uns quants directors dir la seva aplegats a voltant d’una taula rodona.
Quan el teatre va anar omplint la meva vida, vaig anar descobrint la importància que té el teu embolcall. Fins que no estàs dins del tinglado no ets conscient del que arriba a ser de condicionant l’aspecte físic de l’actriu i l’actor a teatre. A cinema també, però d’una manera sensiblement diferent. El fet de poder jugar amb l’acostament de la càmera i crear uns primers planos fa que l’actor de cinema jugui més amb l’expressió de la cara i el de teatre hagi de fer servir més la veu i el cos.
Per això, quan estàs dalt l’escenari, la directora o el director insisteix tant en la dicció, la pronuncia, la vocalització, les pauses... I el moviment i el cos. La imatge que dones amb el teu cos és en la que més es fixen els directors i, sobre tot, les directores a l’hora de sospesar si t’atorguen determinat paper o no.
Hi ha un altre determinant que és l’edat. Tinc la sensació, però, que, tot i anar-la assumint a poca poc, hi ha ocasions que la “salves” millor. Per exemple, a Espiral tenim l’Encarna que ha fet de mare, de germana i de parella meva. I jo mateix al Baldiri em van treure 20 anys posant-me una perruca i tenyint-me la barba. En definitiva, qui pot fer de Quitxot, no podrà fer de Sancho Panza i a l’inrevés. O si tens aspecte de bon jan o de maníac sexual tens un bon grapat de números que et toqui fer un paper o altre.
Em direu que l’important és que un sigui bon actor. És obvi que sí; però, tot i així, no us podreu desempallegar del vostre aspecte físic a l’hora d’aconseguir un paper o un altre. Seria interessant sentir a uns quants directors dir la seva aplegats a voltant d’una taula rodona.