L'Espai Artístic

De seguida es visualitza un projecte artístic exposat en aquest espai. És fàcil, és entenedor... S'agraeix com a públic un equipament amb les degudes condicions que exigeix l'exposició de qualsevol objecte artístic.

Està estratègicament situat (és fàcil arribar-hi, és cèntric), reuneix les condicions d'espai i il·luminació, és ampli però no tan gran com acostumen a ser aquests centres, que fan que obra i públic empetiteixin i es "perdin"... Sols perdurant l'espai, competint en importància amb el que mostren o acullen i convertint-se en un ens buit, sense contingut i avorrint un gran gruix d'espectadors, ja de per si difícils de mobilitzar.

La galeria expositiva, en els baixos de l'edifici, convida a la reflexió, la introspecció i la meditativa apreciació de l'art.

Té també aules de formació permanent, on la creació pren el relleu al temps estàtic de la monotonia diària en la qual la repetició d'actes i hàbits hi ha pres les regnes del control.

Té també un espai polivalent a l'aire lliure on es pot realitzar des d'un concert a una "performance". Cal destacar que aquest espai polivalent té accés directe al pati de llums de la galeria, el que obre tot un món de possibilitats engrescadores als creadors convidats a mostrar-hi el seu treball.

Per arribar-hi tal com Pulgarzitos moderns, s'han deixat caure als carrers, paraules que senyalitzen el camí. Paraules com Art Modern, Creativitat, Diàleg... Són com les molletes de pa que ens guien les passes cap a l'Espai Artístic Maristany i com al protagonista del conte l'ajuden a recordar el camí cap a casa, a nosaltres també ens ajuden a recordar el camí de retorn, en aquest cas, a la casa de la nostra ànima, tan afamada de bellesa i creació.

Un pensament, un crit, una taca, la divergència d'opinions i la convergència d'idees, tot hi cap en aquest espai, pot acollir qualsevol manifestació artística per què és neutre, no distorsiona el discurs de l'obra que acull amb la grandiloqüència habitual de l'arquitectura d'aquests espais d'art. L'única limitació que té a l'hora d'exhibir mostres o peces artístiques és en relació a l'envolum del projecte i en funció d'acotar l'aforament, però cada centre o espai expositiu té un format i s'adapta a unes necessitats específiques, no resultant aquest fet una carència sinó una característica. Jo, personalment el sento de color de liles, suau i acollidor, humil i discret.

Les meves felicitacions més sinceres a qui calgui felicitar per la seva creació, per dur a terme aquest projecte i portar-lo al món de les coses visibles, tangibles... Al públic, entre els que m'incloc, també cal felicitar-lo perquè és per felicitar-nos poder gaudir d'aquest espai artístic color de liles, suau i acollidor, humil i discret.

La galeria de l'Espai Maristany acull a hores d'ara una exposició amb la qual es dóna per tancat l'any que ret homenatge al llegat artístic i a la persona de Pere Formiguera. Se l'ha anomenat "Pere Formiguera. Ars photographica". Comissariada per Chantal Grande i David Balsells no pretén ser una antològica del fotògraf si no que és presentada en nou fragments o seccions que a criteri dels comissaris són prou emotius per il·lustrar al visitant de la mostra la recerca i reflexió d'aquest autor. "Polaroids", "Pixies", "Cronos", "Retrats", "Ulls clucs", "Capses", "Pedres", "Flors i plantes" i "N