L'ètica

Com a éssers humans som responsables de les nostres vides

Els nens de 4 anys sirians tan sols coneixen la guerra. La imatge del nen sirià mort a una platja Turca va donar la volta al món amb la consegüent polèmica de si aquest tipus d’imatges s’han de difondre o no.

Lluny d’entrar en aquest debat vull recordar que d'ençà que va començar la guerra a Síria, ja farà cinc anys, han hagut més de 220.000 morts, 11 milions de desplaçats, 3,9 milions de refugiats i 12,2 milions de persones que depenen de l’ajuda humanitària per subsistir.

El problema d’aquest conflicte bèl·lic, com el de molts altres, és la corrupció, la política, la pobresa, la violació dels drets humans i la desigualtat, en resum de l’ètica humana.

Com a éssers humans som responsables de les nostres vides, però està clar que les condicions externes influeixen en quin estil de vida podem arribar a tenir. En un món aparentment globalitzat em costa entendre que hi hagi aquestes desigualtats socials.

I no és que no em faci mal veure el cos sense vida d’un nen a una platja, sinó pensar que en ple segle XXI milions de persones, per culpa de les desigualtats i de la incapacitat de l’ésser humà per arribar acords, on els drets humans haurien de ser la base de qualsevol negociació, no tenen uns mínims per viure amb dignitat.

Com va dir un dia un professor d’ètica, la paraula i la imatge són el que està entre el món i nosaltres per ajudar-nos a entendre’l. Depèn de com les utilitzem que donarem un significat o un altre al món en què vivim.

La imatge del nen sirià mort a la platja, mitjançant la premsa, s’ha convertit en un símbol del conflicte bèl·lic a Síria. Aquest és un dels molts exemples on la imatge, utilitzada de forma emocional, pot arribar a moure consciencies i, en molts casos, manipular-les.

 
Comentaris

Destaquem