L'home del portal

Els visitants del Monestir travessen el portal del temple sense saber qui obre les portes, qui les tanca, qui endreça, qui prepara l’altar i vigila que els desconsiderats i els pispes no facin destrosses. A les grans ciutats, l’anonimat és inevitable. Però de fet, des que els monjos van ser foragitats del Monestir, hi ha hagut moltíssimes persones desinteressades que han vetllat aquest recinte.

Com a bons cristians, en fer tota mena de treballs humils, no han servit les pedres del temple, sinó Aquell que ens hi congrega: Jesucrist el Senyor que regenera el poble cristià i el posa a favor de totes les causes grans que dignifiquen els homes. Avui (20.09) a aquesta hora, en Josep M. Balañà va entrar puntual a fer aquest servei com sempre feia des dels anys de Mn. Juli. Avui no vindrà.

Aquesta nit se li han obert unes altres portes: les de la casa del Pare. I com que va donar a la ciència el seu cos, li ha estalviat d’haver de donar voltes pels carrers abans d’accedir a aquesta llotgeta que escombrava tantes vegades perquè el temple endreçat signifiqués la casa del Senyor que el salm anomena “conjunt harmoniós, on hi ha els tribunals de justícia i l’amor de Déu fa inviolable la pau”. Amén: “Sí!” que deia ell quan combregava.