L'Illa de calor metropolitana

S'acaba de publicar l'estudi sobre "L'illa de calor a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'adaptació al canvi climàtic" dirigit pel prestigiós professor Javier Martín Vide de la UB, en el que s'analitzen les diferències de temperatura nocturna entre els anys 2004 i 2013.

Malauradament l'estudi no incorpora els municipis de la nostra banda de Collserola, però les seves conclusions són igualment vàlides per al territori vallesà. L'estudi conclou que més del 90% de les nits foren més caloroses a la ciutat de Barcelona (Vila Olímpica) que a l'aeroport, amb una diferència mitjana de +1,7º arribant-se a la diferència màxima de +7,4º a favor de la ciutat. Si ens desplacem fins a la plaça Universitat la diferència mitjana amb l'aeroport és de +4,2º.

L'estudi fa una sèrie de recomanacions a les autoritats relatives a la salut humana, atès que si històricament la mortalitat màxima ocorre a l'hivern, es comencen a produir màxims de mortalitat a l'estiu coincidint amb les onades de calor que amb el canvi climàtic tendiran a augmentar.

Cal tenir molt present el fenomen de l'illa de calor a l'hora de la planificació urbana i territorial, i l'efecte mitigador de la temperatura que tenen verd urbà, arbres i làmines d'aigua. El verd urbà produeix illes de frescor, esponjant les edificacions i reduint la intensitat de les illes de calor i l'aigua mitiga l'escalfament diürn en superfície disposant de menys contingut de calor per desprendre de nit.

Sant Cugat exhibeix amb orgull el seu caràcter de ciutat verda, un signe d'identitat en el que l'estratègia d'adaptació al canvi climàtic, farà aprofundir-hi. Més que mai els parcs i arbres seran garantia de qualitat de vida en el futur.