L’opció de viure a Sant Cugat

Fa més d'un any que escric aquestes columnes i fins ara no havia tocat el tema de l'habitatge. Pot ser perquè és un tema difícil i dur per la majoria del jovent de Sant Cugat. La casualitat ha volgut que una companya de columna, la Maria Xinxó, també en parlés el mes passat. Potser és perquè tots ens toca de prop. Que Sant Cugat està de moda ho sap tothom i que el preu dels pisos és caríssim també. La fugida forçada de joves que han de marxar del municipi és cada cop més gran. És un tema que em preocupa i no només per mi mateixa. Què passa si jo em puc quedar però tot el meu cercle es veu forçat a marxar? I parlo de forçat. D'exili. Una cosa és marxar d'un lloc perquè vols, i l'altre perquè no tens més remei. Un amic em va dir que la infància és la pàtria d'una persona, i molts vivim aquí de sempre, hi tenim les arrels. Sí, és molt bonic el discurs que el món és global, i és cert, però a tots ens agrada tenir els nostres a prop i no veure'ns obligats a res. Alguns no estem aquí de pas, ni teníem pensat passar-hi una temporada. Està molt bé que els que ho decideixin puguin fer-ho, però també estaria molt bé que els que aquí tenim la nostra història poguéssim tenir l'opció de quedar-nos. Pot ser incrementant els pisos de lloguer i venda de Promusa (sí, al meu parer continuaria optant també per la venda) amb una bona comunicació dels sortejos seria part de la solució. Pot ser, però, caldria també mesures de país per tal d'arribar a situacions més efectives i repartir millor la població al territori. Pensem-hi i actuem abans que sigui massa tard.