La cultura de l'esforç i els castells

Tot i que no està gens de moda parlar de l'esforç per aconseguir les coses, els castells són un bon exemple que, per aconseguir qualsevol objectiu, cal treballar i esforçar-s'hi. Perquè els castells proposats surtin a plaça, s'han d'assajar moltes vegades, durant mesos, potser anys, depenent de la dificultat. I, tot i així, malgrat tota aquesta feinada que hi ha a la darrera, no hi ha cap garantia que, un cop s'emporti el castell a plaça, es descarregui amb èxit. En una societat on un dels valors que menys s'aprecia és l'esforç per aconseguir els objectius, tant personals com col·lectius, el món casteller torna a donar un altre exemple antitètic.

A la societat on vivim, on tant es valora la immediatesa, els nostres fills tenen l'experiència de poder fruir de tot allò que desitgen en una gran mesura perquè els pares els fem la vida fàcil. I nosaltres mateixos també voldríem disposar de tot allò que anhelem al més aviat possible. Per què m'he d'esforçar a aconseguir alguna cosa? Si la puc aconseguir sense esforç, endavant. Si m'hi he d'esforçar, potser ni em plantejo aconseguir-ho. El que vull, que es faci realitat mentre peto els dits.

En canvi, el món dels castells és totalment impensable sense la cultura de l'esforç: en la programació, en la preparació, en l'assaig i en l'execució del castell. I amb aquest treball i esforç associats, potser es poden aconseguir metes molt superiors a les que pensàvem inicialment. Qui pot dubtar que si la colla s'esforça i hi posa tots els ingredients, el primer castell de nou dels Castellers de Sant Cugat veurà la llum més aviat que tard? Qui s'ho imaginava fa un parell d'anys? Ningú.

Gausacs, amunt!