Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Escric aquesta columna des del desencís cap a la classe política d’aquesta ciutat i, per extensió, d’aquest país després de la segona proposta de Les Lectures a la Fresca en sessió doble dedicada a Primera història d’Esther i Conversió i mort de Quim Federal. I aquesta vegada la culpa no és de Madrid!
Com sabeu, enguany celebrem l’any Espriu i, en aquests moments de cruïlla històrica pel país, la Generalitat ha tingut a bé commemorar la figura del poeta-profeta i nosaltres li hem dedicat monogràficament les lectures d’enguany. Doncs bé, a falta encara de la representació d’Antígona, ja hem pogut constatar que el públic ens ha acompanyat massivament en les dues primeres lectures omplint les places.
El que m’ha semblat molt fort i m’ha dolgut profundament és que a la lectura de l’emblemàtica Esther no hi hagués cap polític, ni un, ni del govern ni de l’oposició per sentir les paraules d’aquest home que va viure per salvar-nos els mots i per retornar-nos el nom de cada cosa. Tots tenien una cosa més important a fer que assistir a la funció de l’espectacle. Tenim una classe política tant preocupada i estressada a “fer país” que s’obliden que quan el tinguem, la cultura se’ls haurà mort pel camí (de inanició).
Una vegada més constatar que la ciutadania està per damunt de la classe dirigent. I la meva felicitació a la cinquantena d’actors i col·laboradors, molts d’ells professionals, que de manera admirable i altruista dediquen el seu temps i esforç a dotar aquesta població de continguts culturals. Seguirem fidels al servei d’aquest poble, fins que el cos aguanti!
Com sabeu, enguany celebrem l’any Espriu i, en aquests moments de cruïlla històrica pel país, la Generalitat ha tingut a bé commemorar la figura del poeta-profeta i nosaltres li hem dedicat monogràficament les lectures d’enguany. Doncs bé, a falta encara de la representació d’Antígona, ja hem pogut constatar que el públic ens ha acompanyat massivament en les dues primeres lectures omplint les places.
El que m’ha semblat molt fort i m’ha dolgut profundament és que a la lectura de l’emblemàtica Esther no hi hagués cap polític, ni un, ni del govern ni de l’oposició per sentir les paraules d’aquest home que va viure per salvar-nos els mots i per retornar-nos el nom de cada cosa. Tots tenien una cosa més important a fer que assistir a la funció de l’espectacle. Tenim una classe política tant preocupada i estressada a “fer país” que s’obliden que quan el tinguem, la cultura se’ls haurà mort pel camí (de inanició).
Una vegada més constatar que la ciutadania està per damunt de la classe dirigent. I la meva felicitació a la cinquantena d’actors i col·laboradors, molts d’ells professionals, que de manera admirable i altruista dediquen el seu temps i esforç a dotar aquesta població de continguts culturals. Seguirem fidels al servei d’aquest poble, fins que el cos aguanti!