La Festa de Tardor: teoria general del pla B

Enguany he format part de la Comissió de la Festa de Tardor. L’any passat ja fèiem d’aprenents de l’anterior, potser per garantir que no faríem disbarats. Tot i això, n’hem fet uns quants.

Primer: si és la festa de les entitats, les entitats decideixen. Hem fet de l’assemblea un parlament, i la comi l’executiu que n’ha vehiculat les decisions. Tema central, lema i activitats són els aspectes importants que s’han pensat i decidit a l’assemblea. El manifest s’ha confiat, en forma de pregó, a una entitat.

Segon: recuperar el to reivindicatiu i buscar un tema central punyent. Es va triar l’habitatge i les dificultats que planteja. Hi havia de ser ben present, per això la taula rodona amb els principals actors implicats, que tindrà continuïtat, i per això proposar el pregó al Sindicat de Llogateres.

El més gros: no hem pogut evitar la pluja. Això ens ha fet viure dies trepidants. Les dues activitats que movien gent de casa i de fora, puntaires i castellers, es van reubicar. La resta, segons cada entitat, s’han cancel·lat o posposat al cap de setmana del 10 i 11. Us hi esperem! Tot això ha significat moure moltes fitxes pel que fa a producció, recursos propis i de l’ajuntament. El talent i comprensió de tots ells ha fet possible que ens en sortíssim.

Sembla mentida, oi?, però a la tardor plou. Sort que teníem plans B. Això fa pensar que Sant Cugat hauria de dotar-se d’un pla B estable. L’agenda d’activitats és extensa i la meteorologia juga sovint el seu paper, fent que se suspenguin actes a l’aire lliure. Per què no un Palau Firal, que doni aixopluc en aquests casos, i que permeti encara més vivacitat cultural, social i econòmica?