La gran família española: Ambicions tòpiques i desmesurades

El punt de partida de la nova comèdia de Daniel Sánchez Arévalo (“Primos”, “Gordos”, “AzulOscuroCasiNegro”) és un casament que se celebra mentre Espanya juga la final del Mundial de Sud-àfrica. En aquest sentit, l'esdeveniment esportiu -que, corrent en paral·lel a la història, procura intensificar els moments més àlgids- resulta finalment un decorat dramàtic innecessari que es limita a completar les aspiracions de “comèdia pàtria” de La gran família espanyola.

A través d'una història coral recreada per un repartiment força solvent tot i els esquemàtics perfils dels seus personatges, l'intent de fusionar constant i desesperadament cops de l'humor més bàsic amb bases de tragèdia omple constantment la pantalla. Però plasmar la fusió de les facetes més còmiques i més tràgiques de la vida de manera efectiva i equilibrada no és un repte fàcil d'assolir, sobretot si s'intenta a través d'una desfilada incansable de les situacions més típiques (triangles amorosos, secrets que veuen la llum en el moment menys adequat...) i per molt que es compti amb la infraestructura necessària i una narrativa eficaç.

Sánchez Arévalo vol traçar un retrat sobre el significat de formar part d’una família. I si bé l’ inici de la pel·lícula (que, rendint homenatge a “Siete novias para siete hermanos” ens presenta als seus protagonistes: cinc germans) apunta a que ens trobem davant una història original, la trama creix tan forçada que no aconsegueix harmonitzar tanta ambició. I el seu visionat resulta pesat, convidant constantment al nostre cervell a posar-se en mode “off”

La gran família española
Espanya, 2013.
Direcció i guió: Daniel Sánchez Arévalo.
Interpretació: Antonio de la Torre, Quim Gutiérrez, Verónica Echegui, Miquel Fernández, Patrick Criado, Roberto Álamo, Sandra Martín, Arancha Martí.
Durada: 101 minuts.

Mira el tràiler

Segueix Diana Comas a Twitter (@CbaDiana)