La hipòcrita actitud de CiU en defensa del comerç local de proximitat

Un projecte de macrocentre comercial que inicialment era de fins a 400 hectàrees de sòl que podria arribar a una superfície de 175.000 m². L’oposició política, veïnal i del comerç local van rebaixar la xifra a 131.000 amb un sostre comercial d’un 50%. Dit en altres paraules, una nova La Maquinista a tocar de Sant Cugat. Sens dubte, un projecte faraònic, liderat per Incasòl, propietari d’una part important dels terrenys on s’ubicaria, amb l’únic propòsit de fer diners per sanejar els comptes de la Generalitat a costa de destruir el teixit comercial, l’ocupació, l’ecosistema i la mobilitat a l’entorn d’aquest.

En el moment en què es va plantejar el projecte, Convergència i Unió ja va fer la puta i la ramoneta, un joc del que ja n’ha esdevingut campiona. D’una banda, l’Institut Català del Sòl (Incasòl) liderava el projecte. Mentrestant, el govern municipal jugava a l’obscurantisme a què tan bé ens té acostumats, i no traslladava la informació existent sobre el projecte. Alhora, com si qui governés a la Generalitat no fos CiU, el Ple municipal aprovava una moció en defensa del comerç local de proximitat i l’Ajuntament presentava al·legacions al projecte. Després, s’anunciava que Mayte Pérez, fins fa quatre dies presidenta de l’Associació Sant Cugat Comerç, s’incorporava com a número 11 a les llistes de CiU. Això sí, abans sabríem que Damià Calvet, director de l’Incasòl, hi compartiria llista ocupant el número 4.

Ara, tot segueix en marxa. Tanmateix, sembla que Damià Calvet i Mayte Pérez s’han fet amics. Qui ho havia de dir? Jo mateix, amb el suport del grup parlamentari d’ERC, vaig lligar una trobada entre ambdós per posar llum al projecte fa uns mesos. Ho vaig fer, davant les dificultats de la secció local de CiU d'aconseguir-los la trobada. Doncs bé, en aquella reunió ningú hauria pas dit que es farien amics. El que no em queda gens clar és quina és la postura del govern municipal pel que fa al macrocentre comercial. Si jutgem per l’ordre de la llista, la resposta és clara. Però, qui sap? Potser Damià Calvet ha canviat d’opinió. Ara, si hem de deixar la defensa del comerç local en mans de qui considera que les botigues petites ubicades en el si d’un macrocentre comercial també són comerç de proximitat, val més que els comerciants locals comencin a abaixar la persiana.

Segueix Èric Gómez a twitter @ericgomezperez