He de confessar que m’agraden les tradicions. Ens defineixen i ens ajuden a construir la nostra identitat. Les tradicions en si poden no ser gran cosa. De fet, si no heu menjat panellets i castanyes segur que no us ha passat res. Malgrat això, per a mi la castanyada no és el mateix sense menjar-me els panellets que fa la meva mare i sense posar cares llargues perquè n’ha fet pocs. Vivint a l’estranger i parlant amb persones d’altres països m’he adonat que a Catalunya tenim un munt de festes tradicionals i costums, si voleu, folklòriques.
Més d’una vegada m’he trobat fent una cervesa i explicant-li a un alemany què és una festa major, a un xinès com celebrem Sant Jordi, a una danesa el perquè no celebrem Halloween i sí el carnaval o a un belga el perquè fem una foguera per Sant Joan. Després ho complemento amb la gastronomia. Provo que entenguin el concepte de coca, la importància de la sopa de galets per Nadal i els canelons per Sant Esteve o la il·lusió que fa la mona el dia de Pasqua. I és que quan estàs vivint a fora recrear aquestes tradicions, costums i festes populars, encara que sigui d’una manera més rudimentària i amb menys recursos, et fa mantenir el cor a prop dels teus. Tot i ser lluny, una part de tu segueix a casa.
A la tercera cervesa normalment ja estic animat i els acabo explicant què són els correfocs, els castells, el ball de bastons o qui són els geganters. Molts d’ells m’acaben dient “vosaltres no us esteu quiets mai?”. Jo apuro el got i els dic que és el caràcter mediterrani...
Més d’una vegada m’he trobat fent una cervesa i explicant-li a un alemany què és una festa major, a un xinès com celebrem Sant Jordi, a una danesa el perquè no celebrem Halloween i sí el carnaval o a un belga el perquè fem una foguera per Sant Joan. Després ho complemento amb la gastronomia. Provo que entenguin el concepte de coca, la importància de la sopa de galets per Nadal i els canelons per Sant Esteve o la il·lusió que fa la mona el dia de Pasqua. I és que quan estàs vivint a fora recrear aquestes tradicions, costums i festes populars, encara que sigui d’una manera més rudimentària i amb menys recursos, et fa mantenir el cor a prop dels teus. Tot i ser lluny, una part de tu segueix a casa.
A la tercera cervesa normalment ja estic animat i els acabo explicant què són els correfocs, els castells, el ball de bastons o qui són els geganters. Molts d’ells m’acaben dient “vosaltres no us esteu quiets mai?”. Jo apuro el got i els dic que és el caràcter mediterrani...
Segueix @JRArmadas a Twitter.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok