La joventut d'ara

Tinc amics amb filles adolescents i em fan comentaris de la manera en què actual- ment es porten les relacions entre ells i la joventut. Es lamenten que avui una colla d’amics, nois i noies, se’n vagin d’excursió o de vacances sense cap mirament amb els grans i sense consultar-los. Hi ha molts pares que això no ho entenen, però ara és molt normal. Els temps han canviat i, en aquest aspecte, la joventut hi ha guanyat, ja que aquell ‘què diran’ ha passat a la història. S’ha d’admetre i escoltar aquella vella dita que diu sempre han tingut bec les oques, o sigui, que sempre hi ha hagut jovent conscient i d’altres inconscients.

Això ha passat en totes les èpoques; fa més d’un any us vaig contar com festejaven la joventut en aquest país fa algunes centúries. A la majoria de les cases pairals tenien la seva finestra, el festejador, lloc on les parelles s’explicaven els seus anhels, sempre sota la vigilància de la mare o l’àvia fent mitja o apedaçant roba, la qual sempre acabava pesant figues, cosa que era molt agraït per a la parella. Us he de comentar que, tot i tanta vigilància, a vegades es precipitaven els esdeveniments. Jo crec que el jovent conscient ha de fer la seva vida, que es la que més ensenya sobre el bon camí que s’ha de seguir.

Ja sabem que els pares sempre patim i patirem; si no fos així, no seríem pares, però també els hem de saber comprendre i hem de tenir en compte que el temps mai no passa en va. Sempre diem ‘entre la nostra joventut i la d’ara, hi hauria d’haver un terme mig’. Encara que no ho vulguem veure, hem d’acceptar que actualment la joventut està molt més preparada i aquest salt que s’ha fet en una o dues generacions és molt comprensible, perquè en tots els altres àmbits ha passat el mateix. Siguem conscients del fet que la joventut segueix el camí dels temps que els ha tocat viure, i han de madurar dins del seu ambient i sota les nostres advertències, que encara que no ens ho sembli sempre escolten i recorden.