La lliçó santcugatenca!

Portem uns mesos de completa bogeria política, des del darrer juny fins a dia d’avui, no hem parat de veure com el procés independentista anava avançant i s’anaven succeint una sèrie de fets que han anat obrint noves portes i ens han portat a nous escenaris polítics.

Hem viscut la convocatòria del referèndum i la campanya ( sobretot a favor del sí) de l’1-O, sense l’absència d’amenaces i coaccions per part dels poders de l’estat, però tot i així, la població es va organitzar i va acabar de tirar endavant el referèndum.

És difícil oblidar com aquell cap de setmana a Sant Cugat es va viure un episodi d’apoderament popular tant important en la nostra història local i nacional, feia goig veure tanta gent repartida i organitzada durant tot el cap de setmana pels 28 col·legis electorals que hi havia a la nostra ciutat per fer possible la votació de l’1-O.

Després va arribar la mobilització del dia 3-O, on es va fer una vaga general, que ha Sant Cugat va tenir un gran seguiment i es va poder tornar a veure una nova mobilització que sorgia de l’organització de la gent del carrer. Hem viscut proclamacions de la república catalana, l’empresonament dels Jordis, de mig govern, dos d’ells de la nostra ciutat i de la presidenta del Parlament.

Des de llavors, hem vist com el comitè de Defensa de la República és capaç d’autoorganitzar cada vegada més gent, fet que assegura un bon múscul mobilitzador, com es va poder veure aquest darrer 8-N. Òbviament, no és l’única organització civil amb aquesta capacitat, també tenim a l’ANC i a Òmnium.

En definitiva, la millor manera d’aconseguir els nostres drets socials i polítics són des de l’apoderament i l’autoorganització popular, està a les nostres mans!