Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Sovint miro enrere per valorar els aconteixements del nostre passat més recent. M’agrada recordar i reflexionar sobre els problemes que hi havia, les solucions que es proposaven, repassar l’opinió publicada i l’opinió pública, que deien uns i que deien uns altres, etc...
Aquest exercici, que el recomano fer a tothom, però des d’una posició crítica, moltes vegades em fa adonar, com deia al inici, com de forma sorprenent el que abans era un sacrilegi contra el país, ara es fa per responsabilitat, on abans veiem grans titulars, ara només veiem com el “silenci mediàtic” impera de forma aclaparadora davant les decisions que certs governs estan prenent.
És curiós que aquest tipus de comportaments els veig sempre escenificats de forma agressiva per la dreta, concretament pels dos partits de dretes que ens governen, un a Catalunya (CiU) i l’altre a la resta d’Espanya (PP).
Començaré per fer una mica de memòria del que deia CiU constantment sobre l’anterior govern d’esquerres que hi havia a Catalunya. Durant set anys CiU i el seu entorn mediàtic no van parar de dir que aquest govern no defensava el país, que estava en mans d’un partit sucursalista del PSOE, que el nostre president no era un bon president i no se quantes barbaritats més. CiU va estar set anys criticant tota l’acció de govern que, per cert, va ser una acció de govern que en els grans temes de país sempre va buscar l’acord amb l’oposició.
Una acció de govern que ens va portar, per exemple, un nou marc legal com va ser l’Estatut de 2006 i impugnat en la seva totalitat pel PP. Però això sí, els principals culpables de que el nostre Estatut estigues al Tribunal Constitucional, la tenia tothom menys el PP. Com canvia l’historia, ara ja fa dos anys que CiU ha tornat a governar el nostre país, i no ha dubtat en desfer tot allò que l’anterior govern progressista va construir i no va poder acabar de consolidar, amb l’estimable ajut del PP.
El PP va utilitzar la mateixa estratègia per arribar al poder el passat 20 de Novembre. Durant vuit anys no va dubtar en utilitzar qualsevol tema, des de la manipulació de l'11-M, abanderant l’anticatalanisme, oposar-se a l’ampliació de drets socials o en perjudicar la imatge d’Espanya en termes de confiança econòmica.
Ara en l’actualitat, estan fent tot just el que van dir que no farien, ara resulta que han descobert que hi ha una crisi a nivell mundial i que resulta que la seva capacitat com a govern es veu limitada per factors exteriors, els quals no poden controlar, resulta que ara han descobert que Espanya té uns compromisos amb Europa i que segons que no poden fer, resulta que ara han descobert... Quantes mentides haurem d’aguantar? Això sí el “silenci mediàtic”, aquí, torna a imperar.
L’oposició que van fer el PP i CiU ha estat dolenta per a la salut democràtica d’Espanya i de Catalunya, ha estat nociva per al bon funcionament del país i la bona entesa entre les regions. Però bé, el seu mal els hi ha servit, efectivament per arribar al poder. Ara, les seves polítiques, els seus fets, estan posant en evidencia tot el que han dit fins ara. Tot plegat una gran mentida que, com he dit, no afavoreix en res a la salut democràtica del nostre país.
Segueix @davidgutierrezl al twitter
Aquest exercici, que el recomano fer a tothom, però des d’una posició crítica, moltes vegades em fa adonar, com deia al inici, com de forma sorprenent el que abans era un sacrilegi contra el país, ara es fa per responsabilitat, on abans veiem grans titulars, ara només veiem com el “silenci mediàtic” impera de forma aclaparadora davant les decisions que certs governs estan prenent.
És curiós que aquest tipus de comportaments els veig sempre escenificats de forma agressiva per la dreta, concretament pels dos partits de dretes que ens governen, un a Catalunya (CiU) i l’altre a la resta d’Espanya (PP).
Començaré per fer una mica de memòria del que deia CiU constantment sobre l’anterior govern d’esquerres que hi havia a Catalunya. Durant set anys CiU i el seu entorn mediàtic no van parar de dir que aquest govern no defensava el país, que estava en mans d’un partit sucursalista del PSOE, que el nostre president no era un bon president i no se quantes barbaritats més. CiU va estar set anys criticant tota l’acció de govern que, per cert, va ser una acció de govern que en els grans temes de país sempre va buscar l’acord amb l’oposició.
Una acció de govern que ens va portar, per exemple, un nou marc legal com va ser l’Estatut de 2006 i impugnat en la seva totalitat pel PP. Però això sí, els principals culpables de que el nostre Estatut estigues al Tribunal Constitucional, la tenia tothom menys el PP. Com canvia l’historia, ara ja fa dos anys que CiU ha tornat a governar el nostre país, i no ha dubtat en desfer tot allò que l’anterior govern progressista va construir i no va poder acabar de consolidar, amb l’estimable ajut del PP.
El PP va utilitzar la mateixa estratègia per arribar al poder el passat 20 de Novembre. Durant vuit anys no va dubtar en utilitzar qualsevol tema, des de la manipulació de l'11-M, abanderant l’anticatalanisme, oposar-se a l’ampliació de drets socials o en perjudicar la imatge d’Espanya en termes de confiança econòmica.
Ara en l’actualitat, estan fent tot just el que van dir que no farien, ara resulta que han descobert que hi ha una crisi a nivell mundial i que resulta que la seva capacitat com a govern es veu limitada per factors exteriors, els quals no poden controlar, resulta que ara han descobert que Espanya té uns compromisos amb Europa i que segons que no poden fer, resulta que ara han descobert... Quantes mentides haurem d’aguantar? Això sí el “silenci mediàtic”, aquí, torna a imperar.
L’oposició que van fer el PP i CiU ha estat dolenta per a la salut democràtica d’Espanya i de Catalunya, ha estat nociva per al bon funcionament del país i la bona entesa entre les regions. Però bé, el seu mal els hi ha servit, efectivament per arribar al poder. Ara, les seves polítiques, els seus fets, estan posant en evidencia tot el que han dit fins ara. Tot plegat una gran mentida que, com he dit, no afavoreix en res a la salut democràtica del nostre país.
Segueix @davidgutierrezl al twitter
