La plaça de l’estació de Valldoreix ha canviat

En poc temps, la plaça de l’Estació de Valldoreix ha canviat la seva fesomia. Primer va ser la desaparició de d’una caseta i més tard el pi de dues branques.

La desaparició de la caseta, l’ordenació d’aquest terreny, generant una rampa d’accés a l’església i la creació d’un petit mirador, no han generat un gran polèmica, però sí les lamentacions dels més nostàlgics.

Aquesta caseta havia estat oficina de venda de terrenys des dels anys quaranta del s. XX i fins a finals del vuitanta. Durant els noranta va ser la seu de l’Associació Veïnal Amics de Valldoreix, de la que formaven part Tino Collantes, Rodolfo Sánchez, Adolf Priante, Montse Roura, Francesc Marquès, Carles Gassó o Juanjo Cortés.

Sota la caseta hi havia l’estanc i la botigueta de llaminadures, que ja fa uns anys va ser traslladada a l’emplaçament actual.

La mort del majestuós pi de l’estació, a causa de l’asfixia radicular ha estat més traumàtic i ha generat una certa polèmica. Aquest pi havia estat plantat per una nena durant les festes de l’arbre que es celebraven a Valldoreix durant els anys quaranta i cinquanta del s. XX. El pi ha format part del paisatge emocional de vàries generacions de valldoreixencs, la gent se’l sentia com a seu. L’EMD ha volgut que el pi no desaparegués del tot i ha convertit el tronc en una escultura, obra de Ariane Patout i René Müler.

La desaparició d’aquest elements, que configuraven el paisatge de la plaça de l’estació, ha estat un cop sentimental per a molts valldoreixencs que poc a poc veuen com van desapareixent cases, arbres, elements urbans, botigues i persones del Valldoreix d’abans.