La pobresa té cara de vídua

Milers de dones, 350.000 a l'Estat, viuen en permanent precarietat, amb menys de 600 euros, la majoria, amb uns 400 euros al mes. Ja em direu com es pot viure amb aquesta misèria. Doncs els governs, un darrere l'altre, que en campanya s'han omplert la boca i les promeses electorals que calia millorar aquesta situació, quan manen i tenen possibilitats tanquen la carpeta i segueixen condemnant milers de dones a una situació indigna. Ha passat recentment quan lleis aprovades s'incompleixen reiteradament perquè les afectades callen i es resignen, no fan cartes als diaris, no recullen signatures ni fan vagues.

 

Són persones que, des que van néixer, s'han resignat amb allò que els ha tocat viure, la gran majoria mestresses de casa dedicades a la família i a pujar els fills i ara també els néts, perquè amb els minsos ingressos que reben després de tota una vida de treball poc reconegut, han d'acollir i ajudar fills sense feina i amb molts deutes.

 

Moltes vídues estan en el llindar de la pobresa, un percentatge molt superior als homes. Les vídues són transparents i l'Administració no les veu ni les vol veure, però hi són. Un col·lectiu relegat i que per humanitat i decència necessita regularitzar una situació del tot injusta.

 

L'any 2011 es va aprovar al Congrés de Madrid una llei que obria la porta a millorar progressivament aquesta situació, la qual afecta dones grans sense recursos i que viuen soles; una vegada més s'ha bloquejat i una vegada més les condemnarem a viure sota uns mínims que fan mal a la nostra consciència.

Segueix @R_Grau a Twitter.