Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Potser no per a mi, per als periodistes o per als polítics. Però per a la gent del carrer, aquelles persones que només es preocupen de viure sense problemes ni discussions, sense enfrontar-se als veïns ni provocar debats estèrils; és clar que la política no interessa. La prova és que en aquests dotze plens que he cobert, l'assistència de públic civil es redueix a una mitjana de 0 a 3 persones (aproximadament, un 0,0025% de la població total de Sant Cugat). I no m'estranya.
Encara que tingui a veure, no vull parlar de la desconfiança i recel que genera la classe política per motius evidents (ja n'he parlat molt, avui no toca). Sinó de lamanera en què es desenvolupen els plens i el poc interès que susciten entre la població. Estic segur que fets d'una altra manera, potser l'assistència de públic arribaria a les dues xifres (amb 10 persones, ja ens conformaríem). De fet, algunes audiències públiques (l'espai anterior al ple on els ciutadans i col·lectius poden preguntar i denunciar situacions als regidors) deixen petita la Sala de Plens. Això demostra que si la gent pot participar, ho fa. En canvi, quan comencen els discursos prefabricats i els debats estèrils sobre política de partits i no sobre persones, la gent esbufega i marxa. La cosa no va amb ells. Per escoltar retrets entre polítics més preocupats de les sigles que dels individus, més divertit és el Sálvame.
Imagino que les qüestions tècniques, ja siguin econòmiques, jurídiques... tampoc atrauen en excés la gent que l'únic que vol és solucions als seus problemes i propostes per portar una vida més agradable. Els debats sobre pressuposots o plans de mobilitat, per exemple, que són qüestions d'un interès evident per als santcugatencs, tampoc no reben la més mínima atenció.
La pregunta és: per què? Sincerament, crec que als polítics ja els està bé: als ciutadans els arriba el titular bonista a través d'un periodisme cada vegada més declaratiu (ens limitem a difondre què diuen els polítics i no a analitzar-ho o posar-ho en dubte) i ja n'hi ha prou. No cal que estiguin assabentats del què passa en els budells de la política. Des del govern municipal la proposta per solucionar-ho és avançar una hora els plens. Deuen pensar que enganyaran els qui van a l'audiència prèvia. Per què voler fer creure que el problema de l'assistència als plens és l'horari i que amb una hora de diferència es corregeix... Això sí, periodistes i polítics acabarem abans, aixó sí que ens interessa! Potser ha arribat l'hora de fer la política més participativa, obrir-la als ciutadans. Que els santcugatencs puguin dir la seva més enllà de les eleccions i d'enquestes polítiques cuinades a despatxos. Hi ha gent que vol participar i no la deixen.
Com es pot fer? Doncs no ho sé, però podríem començar per posar als regidors en el mateix nivell (físic) que els assitents, no en un pedestal intocable que els dóna un aire de superioritat que no crec que sigui bo per a ningú.
Segueix @bernatbella a Twitter
Encara que tingui a veure, no vull parlar de la desconfiança i recel que genera la classe política per motius evidents (ja n'he parlat molt, avui no toca). Sinó de lamanera en què es desenvolupen els plens i el poc interès que susciten entre la població. Estic segur que fets d'una altra manera, potser l'assistència de públic arribaria a les dues xifres (amb 10 persones, ja ens conformaríem). De fet, algunes audiències públiques (l'espai anterior al ple on els ciutadans i col·lectius poden preguntar i denunciar situacions als regidors) deixen petita la Sala de Plens. Això demostra que si la gent pot participar, ho fa. En canvi, quan comencen els discursos prefabricats i els debats estèrils sobre política de partits i no sobre persones, la gent esbufega i marxa. La cosa no va amb ells. Per escoltar retrets entre polítics més preocupats de les sigles que dels individus, més divertit és el Sálvame.
Imagino que les qüestions tècniques, ja siguin econòmiques, jurídiques... tampoc atrauen en excés la gent que l'únic que vol és solucions als seus problemes i propostes per portar una vida més agradable. Els debats sobre pressuposots o plans de mobilitat, per exemple, que són qüestions d'un interès evident per als santcugatencs, tampoc no reben la més mínima atenció.
La pregunta és: per què? Sincerament, crec que als polítics ja els està bé: als ciutadans els arriba el titular bonista a través d'un periodisme cada vegada més declaratiu (ens limitem a difondre què diuen els polítics i no a analitzar-ho o posar-ho en dubte) i ja n'hi ha prou. No cal que estiguin assabentats del què passa en els budells de la política. Des del govern municipal la proposta per solucionar-ho és avançar una hora els plens. Deuen pensar que enganyaran els qui van a l'audiència prèvia. Per què voler fer creure que el problema de l'assistència als plens és l'horari i que amb una hora de diferència es corregeix... Això sí, periodistes i polítics acabarem abans, aixó sí que ens interessa! Potser ha arribat l'hora de fer la política més participativa, obrir-la als ciutadans. Que els santcugatencs puguin dir la seva més enllà de les eleccions i d'enquestes polítiques cuinades a despatxos. Hi ha gent que vol participar i no la deixen.
Com es pot fer? Doncs no ho sé, però podríem començar per posar als regidors en el mateix nivell (físic) que els assitents, no en un pedestal intocable que els dóna un aire de superioritat que no crec que sigui bo per a ningú.
Segueix @bernatbella a Twitter