Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
L'amic Oriol, un dels tres membres del grup santcugatenc La Porta dels Somnis, em va enviar un correu electrònic el 23 d'abril que em va deixar glaçat. M'escrivia concretament: “Bon dia, Josep Maria, fem una aturada amb La Porta. T'envio el comunicat. Moltes gràcies pel suport que ens heu donat des del TOT i el Diari!!! Una fortíssima abraçada! Salut! Oriol”.
La resposta que li vaig enviar va ser aquesta: “Collons, Oriol! Què dius!!!!!”.
Ara fa uns catorze anys, els germans Oriol i Jaume Saltor volien crear un grup de música i buscaven una veu. Per trobar-la van publicar un anunci al TOT Sant Cugat. I la van trobar, i quina veu van trobar! Va ser la Virgínia Martínez i, amb ella, van formar el grup La Porta dels Somnis.
En aquest temps han treballat molt i bé. El primer disc de La Porta dels Somnis, El meu món, va sortir fa prop de deu anys, concretament el 2005. Fins avui han enregistrat 5 CD d'estudi més un directe i un recull; han fet més de 300 concerts i 12 videoclips. Han col·laborat en dues edicions de la Marató de TV3.
I ells, que són molt humils, no destaquen públicament altres col·laboracions que han fet a favor d'altres causes solidàries. Permeteu-me, Oriol, Jaume i Virgínia, que sí que ho faci jo, que en destaqui una. L'any 2010, el TOT Sant Cugat va organitzar una minifesta major d'un dia amb la col·laboració d'un munt d'entitats i empreses de la ciutat per celebrar els 25 anys de la nostra publicació. Però no va ser una festa que es va quedar amb un aniversari, un patís i punt. Vam muntar un munt d'activitats que tenien un objectiu comú: atraure el màxim nombre de santcugatencs per aconseguir diners i aliments per a Càritas Sant Cugat. Va ser una gran jornada festiva i solidària i la ciutat, com era d'esperar, va respondre molt bé.
Em faltaria espai en aquest article si hagués de fer un llistat amb els noms de les persones, entitats, empreses i institucions que es van arremangar per donar un cop de mà durant tot un dia a Càritas.
Però en aquest cas, entendreu que em refereixi a ells. Recordo com si fos ara que, uns mesos abans de l'aniversari del TOT, vaig citar l'Oriol per fer un cafè a la terrassa d'El Mesón. Li vaig dir: “Oriol, t'he d'enredar i m'has de dir que sí!”. I la seva resposta, abans de saber quina seria la proposta, va ser tot rient: “Ja hi pots comptar”. Un cop va conèixer l'abast del projecte va reafirmar el seu compromís amb el TOT i amb Càritas. La Porta dels Somnis i la seva banda va tancar la nit d'aquell 25è aniversari de la nostra publicació amb un concert a la plaça d'Octavià que encara avui molts recordem. I van actuar de franc!
Com us podeu imaginar, el concert va ser un èxit, la plaça del Monestir feia goig! Oriol, Jaume i Virgínia, gràcies una vegada més per la vostra solidaritat.
A banda de ser dos grans músics i una gran veu, La Porta dels Somnis ha estat un grup que sempre s'ha estimat la seva ciutat, Sant Cugat, però malauradament han triomfat més fora que aquí, han tingut més oportunitats lluny de casa. Però això, ara ja no importa. Ni ho mencionen en el seu elegant comunicat oficial. Ells ens diuen: “Fem una aturada indefinida que ens permetrà tenir tota l'energia que necessitem per a altres projectes professionals que volem desenvolupar i poder carregar piles per poder tornar a reprendre l'activitat del grup amb la força necessària”.
I jo, que sóc optimista de naixement, vull confiar en l'arribada d'aquest retorn.
Fins que no arribi aquest moment, els vull agrair la seva professionalitat i dedicació al món de la música i la cançó, i els hi desitjo tota la sort del món en aquells projectes que tinguin entre mans. Sort a la Virgínia amb el musical Germans de sang, on està fantàstica, i amb la seva carrera de cantant. I al Jaume i l'Oriol, també tota la sort del món amb les seves guitarres i les seves cançons. Segur que en sentirem a parlar, i bé, de tots tres.
La vida és com un joc de taula ple de caselles amb canvis, oportunitats i sorpreses. Ara us toca un canvi i continuar jugant. La vida no s'atura, va endavant. Trobareu noves oportunitats, segur.
Jo, mentrestant, jugaré també la meva partida sense deixar d'escoltar L'enèsima cançó d'amor. La vostra, és clar.
Amics, una forta abraçada!
Segueix @josepmvalles a Twitter i al facebook.
La resposta que li vaig enviar va ser aquesta: “Collons, Oriol! Què dius!!!!!”.
Ara fa uns catorze anys, els germans Oriol i Jaume Saltor volien crear un grup de música i buscaven una veu. Per trobar-la van publicar un anunci al TOT Sant Cugat. I la van trobar, i quina veu van trobar! Va ser la Virgínia Martínez i, amb ella, van formar el grup La Porta dels Somnis.
En aquest temps han treballat molt i bé. El primer disc de La Porta dels Somnis, El meu món, va sortir fa prop de deu anys, concretament el 2005. Fins avui han enregistrat 5 CD d'estudi més un directe i un recull; han fet més de 300 concerts i 12 videoclips. Han col·laborat en dues edicions de la Marató de TV3.
I ells, que són molt humils, no destaquen públicament altres col·laboracions que han fet a favor d'altres causes solidàries. Permeteu-me, Oriol, Jaume i Virgínia, que sí que ho faci jo, que en destaqui una. L'any 2010, el TOT Sant Cugat va organitzar una minifesta major d'un dia amb la col·laboració d'un munt d'entitats i empreses de la ciutat per celebrar els 25 anys de la nostra publicació. Però no va ser una festa que es va quedar amb un aniversari, un patís i punt. Vam muntar un munt d'activitats que tenien un objectiu comú: atraure el màxim nombre de santcugatencs per aconseguir diners i aliments per a Càritas Sant Cugat. Va ser una gran jornada festiva i solidària i la ciutat, com era d'esperar, va respondre molt bé.
Em faltaria espai en aquest article si hagués de fer un llistat amb els noms de les persones, entitats, empreses i institucions que es van arremangar per donar un cop de mà durant tot un dia a Càritas.
Però en aquest cas, entendreu que em refereixi a ells. Recordo com si fos ara que, uns mesos abans de l'aniversari del TOT, vaig citar l'Oriol per fer un cafè a la terrassa d'El Mesón. Li vaig dir: “Oriol, t'he d'enredar i m'has de dir que sí!”. I la seva resposta, abans de saber quina seria la proposta, va ser tot rient: “Ja hi pots comptar”. Un cop va conèixer l'abast del projecte va reafirmar el seu compromís amb el TOT i amb Càritas. La Porta dels Somnis i la seva banda va tancar la nit d'aquell 25è aniversari de la nostra publicació amb un concert a la plaça d'Octavià que encara avui molts recordem. I van actuar de franc!
Com us podeu imaginar, el concert va ser un èxit, la plaça del Monestir feia goig! Oriol, Jaume i Virgínia, gràcies una vegada més per la vostra solidaritat.
A banda de ser dos grans músics i una gran veu, La Porta dels Somnis ha estat un grup que sempre s'ha estimat la seva ciutat, Sant Cugat, però malauradament han triomfat més fora que aquí, han tingut més oportunitats lluny de casa. Però això, ara ja no importa. Ni ho mencionen en el seu elegant comunicat oficial. Ells ens diuen: “Fem una aturada indefinida que ens permetrà tenir tota l'energia que necessitem per a altres projectes professionals que volem desenvolupar i poder carregar piles per poder tornar a reprendre l'activitat del grup amb la força necessària”.
I jo, que sóc optimista de naixement, vull confiar en l'arribada d'aquest retorn.
Fins que no arribi aquest moment, els vull agrair la seva professionalitat i dedicació al món de la música i la cançó, i els hi desitjo tota la sort del món en aquells projectes que tinguin entre mans. Sort a la Virgínia amb el musical Germans de sang, on està fantàstica, i amb la seva carrera de cantant. I al Jaume i l'Oriol, també tota la sort del món amb les seves guitarres i les seves cançons. Segur que en sentirem a parlar, i bé, de tots tres.
La vida és com un joc de taula ple de caselles amb canvis, oportunitats i sorpreses. Ara us toca un canvi i continuar jugant. La vida no s'atura, va endavant. Trobareu noves oportunitats, segur.
Jo, mentrestant, jugaré també la meva partida sense deixar d'escoltar L'enèsima cançó d'amor. La vostra, és clar.
Amics, una forta abraçada!
Segueix @josepmvalles a Twitter i al facebook.