La publicitat d'aquell temps

Antigament, a Sant Cugat hi havia comerços que tenien una manera molt singular d’anunciar al públic el tipus d’article que comercialitzaven. Per exemple, els que venien vi o carbó penjaven sobre el seu portal un ull de pi. D’aquesta manera, el públic ja sabia quin article es venia en aquell establiment.

Les cansaladeries, per anunciar a la seva clientela el dia que hi havia matança del porc, posaven una bandera vermella sobre el portal. Així, ja sabien que aquell dia al migdia podien anar-hi a buscar la botifarra crua fresca. A mitja tarda, el de la caldera, botifarra cuita, la negra, algun tros de bisbe, etc. El dia següent, el llard de la caldera, algun llardó o si havia quedat alguna botifarra del “greixet”; en fi, que més o menys la gent sabia l’hora en què trobarien el que més els agradava. Un d’aquests senyals, en el tiroteig que hi hagué a Sant Cugat el sis d’octubre del 34, va comportar un bon ensurt en una cansaladeria del poble, la de Cal Juliana. Puix que els homes armats que acudiren de fora, no sabent els costums dels senyals d’aquí,  confongueren una d’aquestes banderes vermelles amb un casal del partit comunista.

En el transcurs dels anys, aquests antics senyals tan típics han anat desapareixent i han donat pas als vistosos rètols que tenen els moderníssims establiments de què actualment gaudim.