La salamandra de Sant Cugat

És groga i negra, com els taxis de Barcelona i fa una mica més d'un pam.

Borja Avi, un informàtic que treballa en una empresa del Parc Empresarial Can Sant Joan, en va descobrir desenes d'exemplars fa poc, un d'aquests dies de pluja. Semblava una plaga. Corrien desorientades pel pàrquing de terra que fa poc s'ha construït esgarrapant terreny a un bosquet del Parc.

Amb paciència, les va anar agafant una a una, les va ficar en caixes i les va dur bosc endins, en un lloc més alçat. A veure si així evitava que tornessin a baixar cap al pàrquing, on morien atropellades.

La salamandra terrestre és un amfibi comú a Catalunya. Però allà on viu es fa endèmic, perquè les poblacions no es desplacen d'un lloc a l'altre. La de Sant Cugat és, per tant, morfològicament diferent de la d'altres racons del país. Té un fenotip particular.

Menja insectes, caragols, cucs, llimacs. Normalment s'amaga entre la fullaraca, però els dies de pluja i fred surt a buscar aliment. És el que van fer l'altre dia el grup que el Borja va detectar, quan van perdre el camí de tornada cap al bosc.

Ara sabem, doncs, que entre nosaltres viu un grup d'inofensives salamandres santcugatenques i que estan en perill per la urbanització de part del seu territori.

En Borja és, a més d'informàtic, tècnic veterinari i herpetòleg. Perquè les salamandres que ha descobert no morin desorientades o atropellades, proposa posar una barrera al filat per on travessen. Seria una solució fàcil i barata i protegiria una espècie vulnerable que vol seguir vivint a la nostra ciutat.