Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
És fals perquè hi ha molt pocs moments dolços, uns quants més d’agres i molts de picar pedra. I això ho saben bé els que s’hi dediquen. Però sí que és veritat que la política és, a vegades, una muntanya russa. El mateix matí que la Mercè Conesa era investida portaveu nacional de CDC, divendres passat, la notícia de la confessió de Pujol començava a saber-se al quarter general del partit. I unes hores més tard es va fer pública.
Del gest de Pujol se n’han dit moltes coses i l’estat de xoc del partit és indubtable. Però ara CDC té l'oportunitat que aquest xoc, absolutament irreversible, sigui enfortidor per als nous dirigents de la formació i sobretot, la part que més interessa, per al conjunt del país i del procés. Un procés, no ho oblidem, que no es va donar per engegat fins que CDC no es va ‘tornar’ independentista. Un ‘tornar independentista’ que, no ho oblidem tampoc, es va fer sense Pujol. És més, el gir es va fer un cop superada la fructífera però autonomista etapa Pujol.
És per això que CDC té l'oportunitat de fer cau i net. I quina millor oportunitat de "fer dissabte" que assumir el repte, perdó per l’expressió, de matar el pare? El pare ha decidit baixar del tren assegurant que quan hi va pujar no tenia el bitllet en regla. D’acord, n’ha pagat el preu, la justícia dirà si cal una penyora extra, però el cas és que Pujol ja no hi és. I de la mateixa manera que CDC va ser capaç de superar que no tingués el poder de la Generalitat, ara també ha de ser capaç de tirar endavant sense el fundador. Li convé al partit, però sobretot, aquesta refundació li convé al país. A tot país modern li convé una formació de centre-dreta, una de centre-esquerra, una d’ecologista o una de liberal. I en aquest nou repartir de cartes, a Catalunya li cal una CDC (no sé si amb aquest nom) que englobi aquests centenars de milers de catalans que se senten pròxims a aquest perfil sociològic. Podria escriure el mateix article canviant CDC per ERC i centre-dreta per centre-esquerra, però no és ERC qui té un trauma amb el seu guru durant més de 30 anys.
Aquesta és la qüestió, Pujol en va ser el guia, sí, però quan divendres es va autoinculpar ja no ho era. Ni tampoc el seu fill. No hi ha Pujols al timó de CDC i el timó el porten persones. És aquí on entren persones com la Mercè Conesa. A ella li han donat un tros de timó i és moment que l’aprofiti. No calen gaires consells. L’han agafat per ser com és i per com gestiona la cosa pública, els equips i sobretot les emocions. Doncs això: que agafi CDC i hi aporti el tarannà smart que està intentant estendre a tot Sant Cugat. És a dir, una CDC moderna, adaptada a les necessitats dels ciutadans i sobretot netament transparent i netament sobiranista. El repte és gran: entre la CDC de Pujol del segle XX i la smart CDC del segle XXI no hi ha tercera via possible.
Segueix a @jofrellombart a Twitter.
Del gest de Pujol se n’han dit moltes coses i l’estat de xoc del partit és indubtable. Però ara CDC té l'oportunitat que aquest xoc, absolutament irreversible, sigui enfortidor per als nous dirigents de la formació i sobretot, la part que més interessa, per al conjunt del país i del procés. Un procés, no ho oblidem, que no es va donar per engegat fins que CDC no es va ‘tornar’ independentista. Un ‘tornar independentista’ que, no ho oblidem tampoc, es va fer sense Pujol. És més, el gir es va fer un cop superada la fructífera però autonomista etapa Pujol.
És per això que CDC té l'oportunitat de fer cau i net. I quina millor oportunitat de "fer dissabte" que assumir el repte, perdó per l’expressió, de matar el pare? El pare ha decidit baixar del tren assegurant que quan hi va pujar no tenia el bitllet en regla. D’acord, n’ha pagat el preu, la justícia dirà si cal una penyora extra, però el cas és que Pujol ja no hi és. I de la mateixa manera que CDC va ser capaç de superar que no tingués el poder de la Generalitat, ara també ha de ser capaç de tirar endavant sense el fundador. Li convé al partit, però sobretot, aquesta refundació li convé al país. A tot país modern li convé una formació de centre-dreta, una de centre-esquerra, una d’ecologista o una de liberal. I en aquest nou repartir de cartes, a Catalunya li cal una CDC (no sé si amb aquest nom) que englobi aquests centenars de milers de catalans que se senten pròxims a aquest perfil sociològic. Podria escriure el mateix article canviant CDC per ERC i centre-dreta per centre-esquerra, però no és ERC qui té un trauma amb el seu guru durant més de 30 anys.
Aquesta és la qüestió, Pujol en va ser el guia, sí, però quan divendres es va autoinculpar ja no ho era. Ni tampoc el seu fill. No hi ha Pujols al timó de CDC i el timó el porten persones. És aquí on entren persones com la Mercè Conesa. A ella li han donat un tros de timó i és moment que l’aprofiti. No calen gaires consells. L’han agafat per ser com és i per com gestiona la cosa pública, els equips i sobretot les emocions. Doncs això: que agafi CDC i hi aporti el tarannà smart que està intentant estendre a tot Sant Cugat. És a dir, una CDC moderna, adaptada a les necessitats dels ciutadans i sobretot netament transparent i netament sobiranista. El repte és gran: entre la CDC de Pujol del segle XX i la smart CDC del segle XXI no hi ha tercera via possible.
Segueix a @jofrellombart a Twitter.