La sobreprotecció

La combinació entre voler ser el millor pare o mare, juntament amb la necessitat de tenir el millor fill o filla i voler evitar que els nens o adolescents pateixin per situacions de l'entorn genera, en moltes ocasions, relacions disfuncionals i insanes.
 

La sobreprotecció és una arma de doble fil. Creure que és possible controlar tot allò que passi al voltant dels fills i, a més, pretendre que això, com a pares o cuidadors, no ens afecti, és creure que el dia és possible sense la nit.

Com són els nens sobreprotegits?

Els nens sobreprotegits acostumen a mostrar més dificultats emocionals, presenten més mancances afectives i molta ansietat, ja que la seva identitat ha estat formada per l'opinió que els pares tenen d'ells i aquesta, moltes vegades, només neix del resultat final entre èxits o fracassos que el nen ha experimentat.

S'acostuma a pensar que, com més estiguin a casa, més aprendran i menys patiran ... i justament, acaba sent tot el contrari.

Tractar d'evitar que les "coses dolentes" els passin a ells, així com obligar-los a sentir-se sempre bé i fer-ho tot bé, només farà que entenguin que no hi ha espai per a les dificultats, sabent que si no les superen ràpidament, se'ls jutjarà per no haver-ho afrontat com s'esperava.

Comentaris com els "et vaig avisar", "t'ho vaig dir", "hauries d'haver-me fet cas", "t'adones que no fas les coses bé", "has de fer-ho com jo et dic", "has de ... has de ... has de ... "en lloc d'" hauries", que sempre suggereix més que obliga ... Tot això, generarà una falta d'autoestima i seguretat en si mateixos.

Com evitar la sobreprotecció

És bo potenciar la seva autonomia, ensenyar-los el camí a seguir, però no traçar un recorregut poc flexible i en el qual s'anticipen moltes pors i dificultats.

Infondre esperança i decisió és important. Que aprenguin a caminar, sentint-se amb llibertat per experimentar i descobrir. Si cauen, ensenyar-los a com tenir cura de les seves ferides i com reposar, donant-los estratègies per afrontar les dificultats que van trobant no només en l'àmbit escolar, sinó també social i emocional, aprenent a gestionar les seves emocions i no a tapar-les. Si un amic els ha ferit emocionalment i potenciem l'aïllament social, no l'ajudarem a treballar aquest duel.

Sempre serà més flexible i funcional el "com creus que hauria de ser o fer-se això", "Explica'm per què has fet això així, què t'ensenya", "com podries fer això la pròxima vegada", "entenc com et sents ... "," si puc ajudar-te en alguna cosa", entre d'altres, crearà una major comunicació i una millor vinculació entre pares i fills. Se sentiran més segurs, protegits i acompanyats, però no lligats per pensaments invalidants