'La Terra pertany a qui la treballa'

De fet, ja m'he l'he feta meva. De l'Emiliano Zapata (si senyor!). I sí, ja se que em guanyaré uns quants amics amb aquestes paraules, però, família, estic de vacances, em dóna per pensar, i és l'única solució factible que trobo a la situació que estem vivint. Evidentment, dient tot això, no puc parlar tan sols de Sant Cugat, perquè el tema va més enllà. Però Sant Cugat forma part de l'Associació de Municipis per la Independència, i l'Assemblea Nacional Catalana ja ha passat més d'un cop per la nostra ciutat (i ja em permeto el luxe de considerar-la meva, perquè ja me l'estimo i forma part de la meva vida), i amb això, ja en tinc de sobres per justificar que l'11 de setembre, Sant Cugat en peça, hauria d'estar a Barcelona.

Ja és vox populis el vídeo que circula pel YouTube convocant “una manifestació històrica” coincidint amb la celebració del nostre Dia Nacional (que encara hi haurà la conya que celebrem les derrotes, perquè hi ha qui no sap que vam jurar aixecar-nos, i ho vam fer). Jo hi seré. Hi ho faré per diferents motius. El primer de tots, perquè per a mi, aquest és el meu Dia Nacional, i és al carrer on he d'estar. En segon, perquè crec fermament amb els motius que porten a fer aquesta crida des de l'Assemblea Nacional. I en tercer motiu, perquè ja va sent hora que la gent deixi d'estar callada.

Ara és agost, i tots ens deixem portar per aquell fantàstic luxe de poder desconnectar del món, però arribarà setembre. I amb ell, arribarà la pujada de l'IVA; la constatació de que les retallades en hospitals ens porten a tenir un mal servei sanitari; els nens no podran anar a les escoles bressols i haurem de tirar d'avis i de la seva escassa pensió per poder seguir treballant (això els que som afortunats i tenim feina); ens seguiran cobrant peatges (i més cars) mentre paguem les autopistes dels altres; demanarem el que ens pertoca i ens cobraran interessos... i suma y sigue.

I a què ve tot això? Doncs molt fàcil, al setembre també arriba el dia 11, i potser si sortim tots al carrer i cridem ben fort que n'estem fins als “cullons” (i perdó per l'expressió), aconseguim que qui els ha de tenir ben grossos, tregui la tisora i deixi de retallar drets per retallar mapes.

I ja ho he dit. Tan sols espero que ningú se senti ofès. És la meva opinió. Res més.

Segueix @CintaCC a twitter