Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El calçot no és altra cosa que una ceba blanca que s’ha de cuidar durant un any calçant les cebes -d’aquí li ve el nom de calçot-, o sia, que es cobreixen de terra a mesura que creixen per tal que el bulb sigui blanc, tendre i dolç.
El conreu del calçot és tradicional des de fa anys i panys; segons la llegenda, o potser la història, fa més de cent anys que Xai de Benaigues en va descobrir el secret. L’hàbitat natural del conreu dels calçots és a les comarques de l’Alt i el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. Valls és l’epicentre del cultiu i del consum del calçot, és per això que s’ha guanyat la Denominació d’Origen Valls.
Al DOM, segons la tradició, hem rostit els calçots en una graella al caliu de sarments. De la brasa, ben calents, a la taula; un bon pitet i a pelar-los sucant-los en la salvitxada, una variant de la salsa romesco. La salsa és una barreja d’oli, ametlles, avellanes, tomàquet, alls escalivats, nyora, vinagre, julivert, sucre, sal, també pa fregit, aconseguint un sabor intens, un veritable concentrat de vitamines, minerals i antioxidants. De fet aquesta salsa, amb alguna variació, es pot utilitzar com amaniment de carns o peixos, també per amanir la tradicional xatonada.
Per acompanyar els calçots, com a segons, unes costelles (chuletón) de bou del País Basc, amb uns pebrotets de Padrón i unes patates tallades a talls, bullides, escorregudes, i un cop fredes arrebossades i fregides. Un vi negre de criança, el Murviedro, DO València. Com a postres el Jaume Sàbat ens ha sorprès amb un pastís biscuit glacé de Xixona.
El conreu del calçot és tradicional des de fa anys i panys; segons la llegenda, o potser la història, fa més de cent anys que Xai de Benaigues en va descobrir el secret. L’hàbitat natural del conreu dels calçots és a les comarques de l’Alt i el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. Valls és l’epicentre del cultiu i del consum del calçot, és per això que s’ha guanyat la Denominació d’Origen Valls.
Al DOM, segons la tradició, hem rostit els calçots en una graella al caliu de sarments. De la brasa, ben calents, a la taula; un bon pitet i a pelar-los sucant-los en la salvitxada, una variant de la salsa romesco. La salsa és una barreja d’oli, ametlles, avellanes, tomàquet, alls escalivats, nyora, vinagre, julivert, sucre, sal, també pa fregit, aconseguint un sabor intens, un veritable concentrat de vitamines, minerals i antioxidants. De fet aquesta salsa, amb alguna variació, es pot utilitzar com amaniment de carns o peixos, també per amanir la tradicional xatonada.
Per acompanyar els calçots, com a segons, unes costelles (chuletón) de bou del País Basc, amb uns pebrotets de Padrón i unes patates tallades a talls, bullides, escorregudes, i un cop fredes arrebossades i fregides. Un vi negre de criança, el Murviedro, DO València. Com a postres el Jaume Sàbat ens ha sorprès amb un pastís biscuit glacé de Xixona.