Les vacances d’abans

He quedat sorprès que m’ho demanessin, però, és clar, ells, els joves, no saben que abans només feien vacances els senyors de Barcelona amb les seves famílies, que venien a estiuejar aquí mentre la mainada no anava a escola. Els marits prosseguien als matins amb els seus quefers, i a la tarda, junt amb la seva família, es passejaven pel poble o bé feien les seves tertúlies o jocs de taula en alguns dels seus jardins.

Nosaltres, els del poble, érem més que feliços durant aquesta temporada perquè això permetia donar més sortida i consum als nostres productes de les collites. Amb això, ja ens donàvem per satisfets, a part de l’ambient festiu que es respirava pels carrers.

Quan arribava la Fira de les Portadores del 8 de setembre, era la culminació de l’estiueig. Els dies de la celebració eren molt moguts; per començar era obligat acudir al firal que s’organitzava a l’Era dels Monjos (plaça d’Octavià) pel moviment que hi havia durant tot el dia, on es comprava i venia de tot, tant bestiar com estris per fer la pròxima verema que ens queia a sobre.

Quant a les vacances, si la collita principal havia estat bona, els pares amb molta sort s’escapaven un parell de dies a qualsevol lloc que no fos massa lluny i que no comportés unes despeses massa ostensibles. Aquests pocs dies els gaudien al màxim, durant una bona temporada no explicaven altra cosa.

Als que sou joves, això us semblaran històries d’una altra galàxia, però era veritablement així i ho trobàvem tots molt normal i corrent.