Les verdures sempre protagonistes (II)

Tal és el cas de les carxofes: són un gran desintoxicant del fetge. Pràcticament, la carxofa és orfe de greixos, però, en canvi, el seu contingut en hidrats de carboni i de proteïnes és considerable; els efectes fisiològics són prou importants com el contingut de la cinarina, que provoca un augment de la bilis provocant una excreció més gran d’orina; l’altre efecte són els anomenats esteroles, que són unes substàncies semblants al colesterol en la seva estructura química, però d’origen vegetal doncs posseeix l’efecte de limitar l’absorció del colesterol a l’intestí.

La carxofa és una hortalissa molt digerible i ben tolerada, tant per persones sanes com per les malalties; els seus components fan de la carxofa un autèntic aliment-medicina, indicat, especialment, per les afeccions del fetge, afeccions biliars, afeccions del ronyó, l’augment del colesterol. La cinarina té una suau acció hipoglucemiant (disminueix el nivell de glucosa a la sang); també influeix en les afeccions de la pell, doncs és un fet comprovat clínicament, que moltes dermatitis, inclosos els èczemes i les manifestacions de l’al·lèrgia cutània, milloren sensiblement rere l’estímul dels processos de desintoxicació hepàtica.

El consum abundant de carxofes pot aconseguir efectes sorprenents en les afeccions cròniques de la pell. La carxofa a la cuina: Crua, amb els cors tendres com amanida amb oli i llimona; a la planxa, brasa o forn, en aquest cas no s’han de tallar les puntes de les fulles doncs mantenen la humitat interior. Bullides, millor al vapor, senceres i dins d’un cistell, doncs així conserven millor gran part de les sals minerals i els oligoelements; una recomanació, no llenceu el suc del bullit, és molt beneficiós beure’l en dejú o com un consomé, és molt agraït! Benvinguda la carxofa!