Liderar en femení

Crec honestament que la dona lidera des que neix, d'una manera molt intuïtiva. Allà estem, fermes en la cura de la nostra família, complint amb els nostres compromisos. Som com un "centre d'atenció" per a qui ho necessiti del nostre entorn.

Però ¿què passa quan arribem a llocs de direcció; el nostre instint continua des de la perspectiva femenina o passem a la mirada masculina per liderar? Hi ha una inèrcia establerta pels homes que han estat liderant durant molts anys. Ara que les dones accedim a aquests llocs de responsabilitat, sovint ens trobem amb un camí complicat, ja que la forma, la dinàmica de funcionament masculina està molt arrelada en la mentalitat empresarial.

La dona s'incorpora amb una manera de fer diferent. Aquest "centre d'atenció" que som a l'hora de liderar ens fa més empàtiques. Deixar de ser-ho i passar a la mirada masculina, fa que ens posem un vestit amb el qual la majoria de dones no estarien del tot còmodes. Perquè hi hagi un canvi en la igualtat de gènere necessitem dos aspectes bàsics: entendre que es necessiten canviar les lleis que no afavoreixen al lideratge femení i que les empreses apostin, sense objeccions a ajudar, perquè sigui possible.

No hi ha dubte que els homes han fet coses molt ben fetes, també han tingut més llibertat de moviments. Però no podem desaprofitar el talent femení en aquests llocs de comandament. La visió de la dona aporta intuïció, empatia, mesura, una perspectiva diferent de l'empresa, frescor, capacitat d'adaptació i acarona el més important: En la seva ment sempre hi ha un mateix objectiu: cuidar, el bé superior, una gestió harmònica.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.