No puc imaginar-me un carrer Santa Maria sense els adoquins, perdoneu, però els que ja tenim una edat... (pels més joves, parlo de les llambordes). Ja sabem que la història és molt relativa. Tot és des d'on t'ho mires. Per posar un exemple: les "pedres" de la muralla del Monestir van estar a punt de sofrir un enderroc per poder fer la carretera més ampla. Segur que també hi havia qui es queixava que el pas per la muralla, a on hi ha la torre i que dona nom al carrer, era molt estret. Avui espero que, qui estigui davant de la iniciativa de treure les llambordes, tingui prou seny per a veure que el que avui són "unes pedres que fan nosa", demà ens poden fer sentir orgullosos d'haver-les conservat.
Senyors de l'Ajuntament, ja heu pensat en la possibilitat d'engrandir les voreres per fer el pas més ample per aquells qui ho necessitin? I continuar deixant al mig allò que volem continuar tenint? Segur que amb la "sensibilitat" necessària hi ha moltes maneres de preservar el nostre patrimoni, ja que encara que avui ens pot semblar que va ser "ahir" quan es van posar les llambordes i hi havia un camí de terra, tal dia podem celebrar el seu centenari.
I per acabar, ja heu pensat senyors de l'Ajuntament amb quina autoritat podreu fer preservar als veïns del barri antic, sigui el color de les façanes o aquell portal de pedra d'una casa, si vosaltres no practiqueu amb l'exemple?
No puc imaginar el carrer Santa Maria sense les llambordes.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.