Llebrers a Sant Cugat

Us heu preguntat per què cada cop es veuen més llebrers pel poble?

Els llebrers són una raça noble fins a la medul·la, fidels, ràpids i àgils, utilitzats com a caçadors de preses, explotats a les carreres, maltractats a la seva vida diària, mal alimentats i fent-los criar com a conills, i quan ja no poden amb la seva ànima, són abandonats o executats de la manera més cruel que us pugueu imaginar o més (milers de llebrers són sacrificats a Espanya, cada any). El passat 5 de novembre, La Vanguardia va publicar un article el títol del qual ja ho deia tot: “Galgos, usar y matar”.

I no podem dir que sigui el gos més afectuós del món, fins i tot podria afegir que els gossos que arriben ja amb més d’any i mig, tenen importants traumes psicològics que no els permet ni tan sols socialitzar. Però el que podem afirmar és que estem parlant d’una de les races més necessitades, gran part d’ells arriben desnodrits amb signes de maltractament evidents i cal molta paciència i afecte perquè arribin a ser gossos feliços.

Per sort, existeixen cada cop més associacions (Gos Maco, Galgos 112, SOS Galgos...) que es dediquen a treure’ls d’aquest mal viure, lligats a qualsevol arbre o deambulant esquelètics i morts de por pels carrers, i els porten cap a moltes poblacions de Catalunya i a altres indrets de la Península que els esperen grans famílies per fer-los veure que hi ha una altra vida de bondat i afecte que mai els hauria d’haver faltat.