Les llengües a Catalunya, un problema inexistent

S'aixeca de nou la polèmica en l'ús del català com a llengua vehicular. Catalunya ha estat una societat oberta, tolerant i plural, i hem d'aspirar que així continuï sent. Hem de combatre el pensament únic, l'homogeneïtat cultural i el monolingüisme, d'un i l'altre costat, ens divideix i ens empobreix com a societat. L'objectiu dels demòcrates hauria de ser la d'enfortir i consolidar la convivència, compromesos amb el foment de la llengua catalana, però que a la vegada disposa de dues llengües majoritàries en el territori i que juntament amb l'aranès formen part de la nostra riquesa. Molts catalans i catalanes ens identifiquem amb més d'una llengua, i això és una mostra de convivència compartida, amb una riquesa lingüística que hem de viure en positiu.

Va ser gràcies a les forces d'esquerra dels anys 80 (PSC i PSUC) que avui Catalunya té una escola que no separa els alumnes per llengua, i val a dir que alguns d'aquells que ara defensen aferrissadament aquest compromís (CiU i ERC) hi estaven en contra inicialment. Però malgrat tot, vàrem ser capaços de construir un gran consens entorn de la preservació del català i del seu model lingüístic a les aules. Els i les socialistes sempre hem promogut una societat plural en la qual la llengua no només no ha de ser una barrera, sinó que ha d'esdevenir un element de cohesió social i d'igualtat d'oportunitats, fet que ha estat clau en la recuperació, la vitalitat i el prestigi que avui té el català.

S'ha de deixar de polititzar la llengua, no fan cap bé a la cohesió social aquells que la fan servir com a arma llancívola de desgast, al final qui en surt perdent és la nostra societat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.