Llibertat i Covid-19

En una època impregnada per l'individualisme, que menysprea allò col·lectiu, que suggereix que cadascú tingui cura de si mateix, ens veiem abocats a presenciar com algunes persones reivindiquen la seva llibertat personal com un dret inqüestionable. Veiem manifestacions i actes de protesta contra l'obligatorietat d'haver de presentar l'anomenat passaport covid en entrar a llocs públics tancats, com restaurants i discoteques, en defensa de la seva llibertat coartada, la mateixa que li va fer dir a un expresident del govern d'Espanya: "¿Pero quién me va a decir a mí, si puedo o no puedo beber una copa de vino antes de conducir mi coche?

Aquesta forma de percebre la llibertat s'oblida d'un element important: la llibertat no sols s'acaba quan comença la llibertat dels altres, la llibertat individual acaba quan xoca i violenta el BÉ COMÚ. Aquest bé, avui, està impulsat per les mesures que, enfront de aquesta maleïda epidèmia, ens obliguen a portar mascaretes, a sol·licitar que tothom es vacuni i a prohibir l'entrada en llocs públics tancats de les persones no vacunades.

En un altre ordre de coses, això m'ha fet reflexionar sobre una altra situació. Des de fa diversos anys, tenim el costum d'adquirir un abonament per assistir a diverses funcions de la programació del nostre Auditori. Quan l'epidèmia ho va permetre, hi vam tornar amb mesures anticovid, tot portant mascareta i amb separació de seients buits entre espectadors. Aquestes mesures s'han vist suavitzades de tal manera que en les darreres sessions vam ser-hi sense separació de seients.

Soc conscient que la cultura i el teatre necessiten ser rendibles, per a la qual cosa cal gran concurrència, però, sense conèixer la seva dificultat d'execució, em pregunto: ¿no seria desitjable que s'exigís, també a l'entrada d'espectacles en l'Auditori, el passaport covid?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.