Llibertat d’expressió, politicament correcte?

Aquests dies ha quedat molt patent que la llibertat d'expressió mai és un dret absolut, sinó una aspiració. Però, on resten els seus límits?

L'associacionisme s'ha convertit en els darrers anys en una nova forma de participació i mobilització, superant les apaties polítiques tan regnants avui en dia.

Existeix, i no és d'estranyar, una elevada dosi de desconfiança, fins i tot de rebuig, cap a les institucions bàsiques del sistema democràtic, que deriva en una evident desvaloració d'aquestes. Si hi ha tant interès per part de la ciutadania en participar o fiscalitzar el fet públic, no serà que potser no ho fan tan bé?

Sí que és cert que la llibertat d'expressió té límits legals, però, ben regulats? Quina ha de ser la resposta per part de les persones quan no hi ha resposta institucional? A qui protegeix realment la Llei?.Aquests dies parlem també de violència, però no és més violència l'estructural sostinguda per les institucions, amb un nivell d'afectació infinitament més greu? Es fan servir alguns tipus de Lleis per apaivagar els drets socials? Es justifiquen segons quines condemnes relacionades amb els fets?

No ens hem plantejat el fet que si socialment no es permetessin aquests abusos per part d'institucions, no haguéssim arribat a aquesta situació?

Caldria detenir-se en alguns marcs referents a l'ètica pública, marcadament cínics.

Les associacions, estem molt acostumades a aquest segrest per part de les administracions, que fora de ser col·laboratives, van per altres camins. Imagineu en quina situació ens trobaríem? On restaria doncs, la nostra llibertat d'expressió tan incòmoda per alguns?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.