La llibertat, segons Dostoievski

La llibertat és un dels temes més valorats per la nostra societat: tots volem ser lliures i ho hem de ser. Al S. XIX trobem dos pensadors que reclamaven amb força la llibertat: Nietzsche i Dostoievski. Pel primer, el superhome és el qui té la llibertat per fer el que vol: som lliures quan res ni ningú ens posa límits. Dostoievski, en canvi, mostra com la llibertat és un tema més complex.

Alguns dels seus protagonistes (com Fiodor Karamazov) són tan lliures com voldria Nietzsche, però l'autor rus demostra que hi ha un ús de la llibertat que pot arruïnar la vida de l'home. Hem de ser lliures, és cert, però no és tan fàcil, ja que la llibertat pot ser la gran aliada o la gran destructora de la nostra existència. I és que, paradoxalment, la llibertat ens pot portar a la fallida personal.

Per Dostoievski, la llibertat humana necessita ser guarida, enfortida i salvada de manera que es converteixi en una llibertat que fa millor als homes, la llibertat que porta a la millor versió d'un mateix. Pel nostre autor, el fàrmac que és capaç de sanar-la és Jesús ressuscitat que ens comunica l'Esperit Sant, que s'endinsa en la nostra personalitat i, des de dins, la guareix, muscula i potencia. Jo vull ser lliure segons Dostoievski!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.