Un lloc per viure-hi

Dos mesos de confinament. La pandèmia de la COVID-19 ha convertit la nostra vida en una distopia que ens té immersos en un estat de perplexitat i por a parts iguals. A la pandèmia seguirà una crisi econòmica com mai no ha vist la meva generació.

A Sant Cugat ens hem posat mans a l'obra per pal·liar les conseqüències de la crisi que ve. Govern, oposició, actors socials i econòmics s'han posat d'acord per decidir les primeres accions a executar per preservar la nostra ciutat de la trencadissa social i la ruïna econòmica. Tres comissions, Economia i Comerç, Cultura i Teixit Associatiu i Drets Social i Ciutadania i un Consell de Ciutat.

He pensat el que significa per mi "un bon lloc per viure-hi", em ve al cap la riuada de gent passejant el dissabte per Santa Maria i Rossinyol mirant els aparadors de les seves botigues. Veig la Plaça Octavià plena de famílies fent el vermut el diumenge al migdia; i la terrassa del Bar Catalunya plena de joves rient de les seves ocurrències i fent plans de futur amb il·lusió i esperança. I imagino la ruta del llibre des de l'Alexandria a la Paideia, del Pati de Llibres, al Celler, descobrint les novetats literàries i intentant endevinar les trames de les històries que amaguen. I els carros de compra recorrent un barri de Sant Francesc ple de gent, alegria i color, i les nits d'oci de l'Auditori i els voltants del mercat de Torreblanca.

La bellesa de Sant Cugat no la trobem pas a les rotondes-jardins retolades com si fossin places sense gent, ni amb llums a terra guia per creuar un pas de vianants sense mirar a qui tens al costat, ni instal·lant per tota la ciutat fanals de disseny que il·luminin el carrer al ritme del pas dels vianants, sense veure a qui tens davant.

L'excel·lència de Sant Cugat és la seva gent, els passejants, els comerciants, els empresaris, el seu jovent, la gent gran, la comunitat educativa, la xarxa d'associacions, els clubs esportius, les seves llibreries. Estic segur que les comissions que posa en marxa l'Ajuntament faran el que calgui per salvar les famílies santcugatenques. Que s'ocuparan que cap persona es quedi enrere. No necessitem emblemes. Necessitem el nostre Unamuno que presentant-se davant nostre declami "dèiem ahir...".