Aquest és el tema recorrent de tots els inicis de temporada, el que en diem la “reentré”. S’han acabat les vacances i tots tornem amb les millors intencions desitjant canviar allò que hem vist que no va bé. I una part de la qüestió és la forma física, el fer esport. Aleshores baixem del cotxe amb el gran pensament: M'apunto a fer aquest o aquell esport que diuen va molt bé pel colesterol, la taquicardia, la tensió, per baixar grasses, etc.
No tingueu pressa, per favor, doncs el primer que heu de fer és pensar el per qué, com i amb qui. Fer esport en solitari no té massa sentit perqué una funció important d’aquesta activitat és la relació social. És més important pensar que practicant esport amb un club tindrem l’oportunitat de fer noves coneixences i amistats que no pas fent-ho sol com un mussol. És en aquesta faceta on ens recolzarem per gaudir de l’activitat i és en aquesta conjunció on adquirirem la constància que tanta falta fa a l’hora de fer esport amb perspectiva d’obtenir bons resultats.
A Sant Cugat tenim la sort de gaudir d’un ajuntament molt posat en el tema esportiu i d’una Coordinadora d’Entitats Esportives que fa eficaçment el seu paper, que no és altre que coordinar les diferents entitats esportives de la ciutat perquè tots el ciutadans tinguin la informació i l’oportunitat d’escollir el club que més patxoca els hi faci. I és que fer esport en solitari o amb el cercle reduït d’amics no és el millor exercici... social i no és el millor per a la salut (mental, diuen). La salut no és tan sols un patrimoni individual. La salut ho som tots: els amics, els clubs, els amics dels clubs. La salut és tot i ho és tot.
Per això ja està bé el... M’apunto. M’apunto a fer amics, a gaudir dels pensaments dels companys/es de fatiga, a riure de les vagenades d’un/a o l’altre. M’apunto a experimentar que l’univers no és “yo-mi-me-conmigo”, l’univers social està en expansió permament i infinita, mentre faig esport, és clar. T’ho diré mes clar: “Apuntat a un club esportiu de la ciutat” i deixat de romansos.
No tingueu pressa, per favor, doncs el primer que heu de fer és pensar el per qué, com i amb qui. Fer esport en solitari no té massa sentit perqué una funció important d’aquesta activitat és la relació social. És més important pensar que practicant esport amb un club tindrem l’oportunitat de fer noves coneixences i amistats que no pas fent-ho sol com un mussol. És en aquesta faceta on ens recolzarem per gaudir de l’activitat i és en aquesta conjunció on adquirirem la constància que tanta falta fa a l’hora de fer esport amb perspectiva d’obtenir bons resultats.
A Sant Cugat tenim la sort de gaudir d’un ajuntament molt posat en el tema esportiu i d’una Coordinadora d’Entitats Esportives que fa eficaçment el seu paper, que no és altre que coordinar les diferents entitats esportives de la ciutat perquè tots el ciutadans tinguin la informació i l’oportunitat d’escollir el club que més patxoca els hi faci. I és que fer esport en solitari o amb el cercle reduït d’amics no és el millor exercici... social i no és el millor per a la salut (mental, diuen). La salut no és tan sols un patrimoni individual. La salut ho som tots: els amics, els clubs, els amics dels clubs. La salut és tot i ho és tot.
Per això ja està bé el... M’apunto. M’apunto a fer amics, a gaudir dels pensaments dels companys/es de fatiga, a riure de les vagenades d’un/a o l’altre. M’apunto a experimentar que l’univers no és “yo-mi-me-conmigo”, l’univers social està en expansió permament i infinita, mentre faig esport, és clar. T’ho diré mes clar: “Apuntat a un club esportiu de la ciutat” i deixat de romansos.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok