Madrid-Barcelona... Sant Cugat?

Dimecres passat, el Senat va acollir una interessant jornada sobre habitatge amb els alcaldes de Barcelona i Madrid. Dos models, dues mirades, però també un punt de coincidència important: la necessitat d'ampliar el parc públic d'habitatge amb més construcció.

La discrepància clau va aparèixer amb el topall als lloguers. Mentre Madrid rebutja la regulació. Barcelona la defensa amb dades: amb la regulació en vigor, els lloguers han baixat i l'oferta s'ha mantingut. La capital catalana és un exemple que en el "mentrestant", mentre es construeixen tots els pisos que calen, és imprescindible que els preus no continuïn creixent sense fre. El mercat, tot sol, no resoldrà aquesta crisi.

Sempre que soc al senat, penso en quina relació té allò que fem amb Sant Cugat. Quin és el model d'habitatge a la meva ciutat? Junts no té una política d'habitatge clara. Al ple municipal, van demanar derogar la Llei d'Habitatge amb PP i Vox. A Barcelona i altres municipis, tenen postures molt més pròximes a les solucions. No es pot estar a tot arreu i a cap lloc alhora.

Mentre molts ajuntaments fan mans i mànigues per pal·liar la crisi. A Sant Cugat, durant aquest mandat no s'ha planificat cap pis nou. De fet, se n'han "desplanificat" 22. Costa moltíssim d'entendre que el govern faci marxa enrere en habitatge en comptes de fer un pas endavant ambiciós i decidit. Junts ha de decidir si vol formar part del problema o de la solució.

Des del PSC, ho tenim clar: allarguem la mà a Junts i a tots els actors implicats, públics i privats. El repte és tan gran que ningú pot afrontar-lo sol. Però cal una condició prèvia: posar el dret a l'habitatge al centre i actuar en conseqüència.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.