La majoria d'edat de les Lectures a la Fresca

Escric aquest article després de la funció d'Antígona encara amb la barreja d'emocions i cansament per l'esforç de tots aquests dies de juliol, però entre tot aquest cúmul d'emocions contradictòries la que més sento en aquest moment és la d'un profund agraïment. En primer lloc, als actors, actrius i col·laboradors directes pel seu talent, generositat i complicitat en totes i cadascuna de les Lectures a la Fresca. Crec que és un regal tenir tot aquest talent santcugatenc condensat en aquestes Lectures. I gràcies al públic, la vostra complicitat, de poble, de barri, de societat... és absoluta i dona sentit a la feina que fem.

La segona constatació és que ens hem fet grans, 18 anys, és una majoria d'edat i, de la primera lectura amb faristols a l'Antígona, hi ha tot un món i una manera de fer. Hem crescut en qualitat i en ambició i desitjaríem que l'Ajuntament, que fa un esforç considerable amb aquestes Lectures, fes una millora en les infraestructures, com en el cas dels accessos als escenaris dificultosos pels actors d'una certa edat, que ens reservessin les tres dates tradicionals dels tres primers dijous de juliol que crec que ens mereixem, o que es respectés els espais de representació i de creació, enguany amb interferències lumíniques per assaigs d'un altre acte durant la primera funció. Això no treu el reconeixement i la gratitud cap a l'Ajuntament i a l'equip de Gestió Cultural per tot l'esforç aportat.

No puc acabar aquest article sense un reconeixement sentit a la Junta de l'Associació Amics de Pedra i Sang que ha assumit voluntariosament alguns dèficits de producció i al TOT Sant Cugat que ens ha fet generosament d'altaveu durant tot el Cicle.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.