Malbaratament alimentari

El passat 6 de juny el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei de Prevención de las Pérdidas y el Desperdicio Alimentario, que té per objectiu assegurar un millor aprofitament dels aliments i reduir-ne el malbaratament, en línia amb l'ODS 12.3 que el vol reduir a la meitat (Agenda 2030).

A Catalunya, com en molts altres marcs legals, hem estat pioners en aquest repte, i ja comptem amb una llei pròpia des de fa dos anys: la llei 3/2020 de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris. El marc legislatiu posa èmfasi en els plans, protocols i millors pràctiques que les empreses han d'activar per reduir el malbaratament al llarg de la cadena alimentària, des de la producció fins al consumidor.

Cal reconèixer que les empreses ja fa molts anys que hi estan treballant. Per exemple, la distribució alimentària (supermercats, mercats, etc.) representa menys del 5% del total del malbaratament, perquè fa temps que treballen en ajustar els estocs, minimitzar pèrdues, donar alternatives a productes propers a la caducitat, donacions al banc dels aliments, etc. Cal tenir present que més de la meitat del malbaratament alimentari es produeix dins les nostres cases: el 2020, de mitjana vam tirar 31 kg/litres d'aliments per persona.

Com a societat tenim un repte col·lectiu enorme, al que només podrem donar-hi resposta si cadascú l'assumeix com a propi a casa seva. Com? Planificant la compra i els menús, congelar els sobrants, o fins i tot, reaprofitant–los "com feien les àvies" (hem perdut molta cultura culinària domèstica els darrers anys!), i un llarg etcètera que cadascú, a casa seva, sabrà com millor fer-ho en funció dels seus hàbits.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.