El mapa de la por

Fa uns dies llegia la notícia de la intenció de l’Ajuntament de crear ‘el mapa de la por’ al municipi. Parteixo del punt que, per sort, mai he tingut cap ensurt. Ara bé, en passar por a Sant Cugat tornant de festa tinc un màster. Molts dels que em coneixen ara riuran pensant que – tan poruga i paranoica com sóc, normal que ho hagi passat tan malament.  Doncs, en part, potser tenen raó. Però no sé perquè, en el seu moment, quan sortia de festa a Barcelona i tornava amb l’últim tren de la nit o el primer del matí, el calvari començava al vagó. – A veure en quin vagó pujo, que hi hagi més noies a part de jo.- pensava. He de dir que en això el bus nit era més divertit!. Seguim amb la tornada a casa. Fins als 20 anys vaig viure al carrer Martorell... així que des de l’estació res, 5 minuts comptats. Però quins 5 minuts, entre les entrades dels portals, dels pàrquings i tot plegat... Feia els 100 metres llisos des de l’estació fins a casa El mapa de la por Com que el carrer Valldoreix ja era de vianants i més ampli, sempre optava per aquella opció. Després ens vam traslladar cap al Monestir... el calvari va augmentar per molts metres. Sé que no hi ha per tant, però el tros de les galeries del carrer de Santa Maria, o el de la Casa de Cultura... ho passava fatal. Algun cop vaig arribar a preguntar a gent que anava al tren i que “em semblava normal” fins on anaven per anar amb ells el màxim de recorregut possible. No sé fins on arribarà ‘el mapa de la por’, ni si es podrà fer alguna cosa en clau d’urbanisme, perquè les noies no pateixin per tornar soles a casa. Està clar que les millores urbanístiques no garantiran que no passi res, però tot el que puguem fer en aquesta matèria, benvingut sigui!